dilluns, 11 d’octubre del 2010

No a la festa del genocidi

A mi tampoc m'agrada que el president de la Generalitat vagi demà a Madrid a la celebració de la "Fiesta de la Hispanidad". Em desagrada perquè no considero que hi hagi res a celebrar. Una altra cosa seria la festa de la Constitució, encara que pensi que cal canviar-la, però el "Día de la Raza" només recorda el genocidi espanyol a terres americanes.
Entenc que ERC i ICV s'hagin manifestat sorpresos i contraris a la decisió personal del president Montilla d'anar demà a Madrid, encara que potser no compartiríem totalment els motius. No em molesta la seva relació amb Espanya, mentre continuem units en un mateix estat, però no veig bé que sigui precisament per un motiu com el de demà.
Es tracta d'un efecte preelectoral? quan s'acosten eleccions, qualsevol actuació pot ser titllada d'electoralista, i normalment se sol actuar en clau electoral. Una de les crítiques que ha rebut el PSC en vida del tripartit, és haver estat massa nacionalista i això ha donat ales a partits espanyolistes com són el PP o Ciudadanos.
No cal ser molt llest per adonar-se que un pacte a tres té les seves servituds, la qual cosa no implica necessàriament que sigui pitjor que un govern monocolor, però comporta els seus moments difícils, la necessitat d'afluixar i cedir per aconseguir el pacte. El nostre país no té assumida la cultura del pacte i encara hi ha massa gent que s'escandalitza. Sovint les dificultats enforteixen i quan tot va de cara hi ha el perill d'adormir-se i creure's que tothom pensa igual i no cal canviar res.
Demà no seguiré la desfilada de Madrid, i per tant no tindré l'oportunitat de veure com el president Montilla fa costat a una festa que convindria esborrar del calendari.