dimecres, 27 d’octubre del 2010

Viure de rumors

Viure en un poble petit - Arenys té gairebé 15.000 habitants - a vegades no és fàcil, sobretot per aquelles persones que els preocupa que la gent sàpiga què fa i deixa de fer. En poblacions petites la gent es coneix força i hi ha xafarderia, no sempre en negatiu. A mi mai m'ha preocupat que els altres sàpiguen com penso, què faig i què m'agrada. Això no vol dir que no et sàpiga greu quan se't critica, però aprens a conviure-hi.
A vegades la rumorologia és curiosa i fa riure, i t'agrada descobrir com s'hi ha arribat. La imaginació de les persones és gran i en ocasions creen tot un món complex i rebuscat. És cert que en segons quina situació i segons quin sigui el tema, pot arribar a ferir.
Darrerament estic immers en un embolic de rumors que m'ha sorprès. Sobretot perquè no sé com ha pogut sorgir, ni d'on ha vingut. M'ha arribat per dos cantons diferents i m'imagino que hi deu haver força gent que s'ho ha cregut. No em preocupa, sempre i quan no se'n faci mal ús. Vull dir que, estant en política, algú ho pugui agafar per fer la seva campanya destructiva.
Haig d'agrair els companys que m'han fet la pregunta directa, perquè com a mínim al cercle més proper he pogut explicar la veritat, o millor dit, desmentir el rumor que algú ha fet córrer. 
En Jack l'altre dia comentava que li cridava l'atenció la manera de saludar-nos pel carrer. Se li feia estrany que ens diguéssim "Adéu", sense aturar-nos a comentar res ni encaixar la mà. Quan vius en un poble, et fas un tip de saludar gent. Persones que coneixes molt i d'altres que només els tens vistos. Per a les persones de ciutats grans, també els estranya i no entenen que si ens aturéssim a parlar amb tothom que creuem pel carrer, no acabaríem mai d'arribar a casa.
Sapigueu, doncs, que si us ha arribat el rumor, no és cert. Estigueu tranquils i confiem que els fets no arribin mai a ser reals. Un no pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré. Bona nit.