diumenge, 31 d’octubre del 2010

La castanyada i la família

La castanyada és una de les poques excuses que ens queden per viure en família. Vull dir que cada vegada la gent va més a la seva i, a diferència de quan érem petits, es fa més difícil que tota la família celebri algun acte plegats. La castanyada salva els papers, encara que el Halloween li tira cosses.
Encara són moltes les cases que fan panellets, amb l'excusa que a les pastisseries els preus són molt cars. Fer panellets s'ha convertit en un treball de tota la família, i el menjar-los també. A casa, quan hi havia la mare, també hi anàvem a torrar les castanyes a la llar de foc. Els temps canvien i les persones se'n van.
Pensant amb la castanyada i les famílies, m'ha vingut al cap que hi ha moltes famílies que, per diferents raons, no poden celebrar-la. Potser perquè ja ni tan sols els serveix de motiu per reunir-se tots, o bé perquè tenen massa problemes com per pensar a fer castanyes i panellets, o no tenen ni diners per comprar els ingredients. Això és bo tenir-ho en compte mentre estem fent els panellets o fem la trobada per menjar-los. És una sort que tenim que no tothom ho pot dir.
Paral·lelament hi ha la policia que està en alerta per prevenir les bretolades que els joves, menors, i que els seus pares deixen que vagin sols pels carrers, es dediquen a fer pel simple fet d'espatllar i embrutar el mobiliari urbà i les cases dels veïns. Confonen sortir de festa amb fer bretolades, i els seus pares en són els responsables. L'educació l'han delegat als professors i se n'han rentat les mans. I així anem.
Vull ser optimista i pensar que ho redreçarem, però el cas és que ens hem fet grans i ens hem oblidat que una de les nostres obligacions és educar els nostres fills, sobretot ensenyar-los a respectar i comportar-se en societat. Mentre siguem tan individualistes, la nostra societat estarà malalta. Probablement la tradició de fer la castanyada ens pot salvar de mantenir unida la família i evitar que els fills es dediquin a les bretolades.