dissabte, 16 d’octubre del 2010

Montserrat Tura, la catalana

Penso que és bo per al PSC que la consellera Montserrat Tura sigui la número dos de la llista a les eleccions autonòmiques. M'agrada com treballa i els resultats de la seva gestió són positius. Tura pot fer molt bona feina i és just que se la consideri i tingui en compte. El PSC, però ha de vigilar de no caure en el parany d'utilitzar l'actual consellera només per maquillar la seva imatge de partit adherit al PSOE, i fer brillar el catalanisme que sovint costa de veure.
No pot ser que s'instrumentalitzi la consellera per quedar bé davant els electors catalanistes que encara voten PSC, tot i la gestió i tracte rebut per Zapatero, i les opinions generalitzades de diferents militants del PSOE, no massa allunyades de les que pot fer un militant del PP espanyol.
Avui, a l'acte de benvinguda als militants socialistes que han acudit a l'Hospitalet de Llobregat per aprovar el programa polític del PSC per a les properes eleccions, li ha tocat parlar del sentiment catalanista del PSC, de la defensa de la nació catalana dins una Espanya oberta a un autonomisme no uniformista. Hi estic d'acord i es bo que se'n parli, però m'agradaria pensar que aquest és un pensament generalitzat dins la militància socialista de Catalunya, i sobretot dels seus màxims dirigents. No pot ser que ens continuem enganyant i declamant allò que interessa per a cada circumstància. No volem que ens treguin la senyora Tura sempre que convingui marcar terreny nacionalista, però que no es tradueixi en la política de fons del partit català. 
Si el PSC creu realment en la nació catalana dins d'una Espanya federal, cal que ho posi com a condició sine qua non de tota actuació i reclamació de partit, a Barcelona o a Madrid, perquè ningú més es vegi traït. Si és legítima la defensa de la independència també ho és la del federalisme, però ha de ser sincera i constant, sense engany i amb valentia. Si el PSC vol recuperar el lloc que li pertoca dins el rànquing dels partits polítics catalans, cal que practiqui una política forta i sincera, sense fissures, donant resposta a totes les preguntes de la societat civil, amb coherència als principis bàsics defensat en les seves proclames. Si és així, serem molts els que li donarem suport, però si el PSC es pren a broma el fet nacional català, perdrà més llençols en les diferents bogades.