De fet és un dir això de "s'ha acabat la festa", perquè la festa continua i no s'acabarà fins a finals d'agost. A Arenys tot comença amb l'arribada de la flama del Canigó, a la revetlla de Sant Joan, i després va venint tot seguit: la crema de la bota, Sant Pere, Sant Zenon... i després no hi ha cap de setmana sense festa fins que arriben els macips, per Sant Roc.
La Festa Major s'ha acabat amb l'ofici solemne i els focs d'artifici, dos actes centrals i tradicionals de Sant Zenon. Enguany amb la presència i participació d'en Martí Amagat, rector d'Arenys durant més de 30 anys, i que ens ha vingut a obsequiar amb la seva presència i també les seves paraules.
Al final de la missa s'han originat dues cues, l'una per besar les relíquies del Sant, i l'altra per besar en Martí, a qui ningú oblida.
Durant la missa he pensat en el sermó que ens va fer en J.M. Vallejo ahir dimarts a Completes. Aprofitava la presència del Consistori en acte oficial, per recordar les contradiccions entre el laïcisme volgut i la realitat cristiana. Donava suporta a diferenciar govern i església, però recordava que la nostra cultura és una cultura d'arrels cristianes.
També he pensat en la necessitat de reflexionar sobre la manera de ser i la manera de fer, en política, i dels avantatges de sumar. Crec que sempre hi pot haver un abans i uns després, i que s'ha de saber i voler trobar. La reflexió durant l'ofici solemne de la Festa Major en podria ser un.
Els focs, per a tots els gustos, han provocat rierades de persones, demostrant un any més el seu poder de convocatòria. El "més difícil encara" en focs artificials és complicat, i va molt aparellat amb el seu pressupost. Ben mirat són quatre petards, però s'hi pot veure art, emoció, expectació, i motiu de festa, i amb això s'esvaeixen certes reticències, que potser es mourien més amb la raó i amb molt poca passió, i la festa és passió.
La Festa Major s'ha acabat amb l'ofici solemne i els focs d'artifici, dos actes centrals i tradicionals de Sant Zenon. Enguany amb la presència i participació d'en Martí Amagat, rector d'Arenys durant més de 30 anys, i que ens ha vingut a obsequiar amb la seva presència i també les seves paraules.
Al final de la missa s'han originat dues cues, l'una per besar les relíquies del Sant, i l'altra per besar en Martí, a qui ningú oblida.
Durant la missa he pensat en el sermó que ens va fer en J.M. Vallejo ahir dimarts a Completes. Aprofitava la presència del Consistori en acte oficial, per recordar les contradiccions entre el laïcisme volgut i la realitat cristiana. Donava suporta a diferenciar govern i església, però recordava que la nostra cultura és una cultura d'arrels cristianes.
També he pensat en la necessitat de reflexionar sobre la manera de ser i la manera de fer, en política, i dels avantatges de sumar. Crec que sempre hi pot haver un abans i uns després, i que s'ha de saber i voler trobar. La reflexió durant l'ofici solemne de la Festa Major en podria ser un.
Els focs, per a tots els gustos, han provocat rierades de persones, demostrant un any més el seu poder de convocatòria. El "més difícil encara" en focs artificials és complicat, i va molt aparellat amb el seu pressupost. Ben mirat són quatre petards, però s'hi pot veure art, emoció, expectació, i motiu de festa, i amb això s'esvaeixen certes reticències, que potser es mourien més amb la raó i amb molt poca passió, i la festa és passió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada