dimarts, 15 de juliol del 2008

Sí, patim dèficit fiscal, i què?

Ens ho han dit; una mica menys que els nostres càlculs, però han confirmat el dèficit fiscal català. Diuen que el dèficit de 2005 es pot xifrar entre un 6,38% i un 8,70%, que en xifres absolutes seria de 10.894,80 a 14.856,50 milions d'euros. O sigui un número seguit de molts zeros! De fet, però, no som pas la comunitat autònoma amb el dèficit més gran, sinó que ens guanya Madrid i Balears.
Ara vindran totes les lectures possibles. Bé, de fet ja se n'han fet i ens confirmen que una vegada conegudes les balances fiscals, no hi ha cap garantia de solució. Escolteu, sinó, que deia el Secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupostos, el senyor Carlos Ocaña. Segons ell, el sistema fiscal espanyol és progressiu en què les comunitats amb una renda per càpita més alta són les que tenen un dèficit fiscal més gran. Ocaña ha afegit que es tracta d'una correcta redistribució de la renda a través de la despesa pública, i ha volgut deixar clar que tot això no ha d'influir per res en l'acord que s'ha d'arribar amb la Generalitat de Catalunya, en temes de finançament.
Jo no entraré a valorar els resultats, però si les actituds i les justificacions. Durant molts anys ens han negat la informació, la qual cosa donava a entendre que si es desvetllava el dèficit fiscal, el sistema financer quedaria en evidència i s'hauria de rectificar, en benefici de Catalunya. Resulta, però, que quan al final ens donen les xifres i es confirma el dèficit, ara això no té cap tipus d'importància i és el més evident, perquè no és que siguem solidaris, sinó que es tracta de redistribuir correctament la renda.
Discutíem si érem o no solidaris, i això ho arribaria a explicar l'estudi de les balances fiscals. Un cop tenim els resultats, i tot i l'elevat dèficit fiscal, no som solidaris, sinó forçadament protagonistes de la redistribució de la renda nacional.
A ningú li hauria d'estranyar, perquè en economia sempre hi ha moltes lectures, i en el fons el que val és la lectura política que se li vol donar. Els catalans sempre hi sortim perdent, però ens perd la mateixa manera d'actuar, errant sempre els camins més apropiats per aconseguir els objectius. Ens agraden les marrades, mentre que els nostres veïns acostumen a prendre les dreceres.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Canvi de bloc!

Enllaç correcte: www.maiol.cat

Una abraçada