El president del govern espanyol diu que Espanya no entrarà en recessió i promet que mantindrà els ajuts socials. És important que sigui així i no es quedi en un discurs sense fonament. Si en alguna cosa es pot diferenciar un govern socialista d'un govern del partit popular ha de ser precisament en la seva política social i cal que s'ho cregui i ho intensifiqui sobretot en moments en què l'economia no passa per una bona ratxa. Els efectes de la Llei de la dependència tenen molt que desitjar, i no voldria pensar que s'ha fet massa propaganda pels resultats que s'obtenen.
Zapatero ha parlat de manera força optimista, quan presentava les mesures econòmiques per fer front a la situació actual. Potser m'equivoco, però no ho considero inconsciència sinó ganes de treure'ns del pessimisme amb que sembla que ens hem d'ofegar tots plegats.
Parla de contrarestar el descens en la construcció d'habitatges amb un augment de l'obra pública, que freni la tendència creixent de l'atur i per tant de la capacitat adquisitiva de la gent. Si bé és cert que ens hem trobat en situacions molt pitjors, no podem perdre el seny ni dormir-nos a la palla.
El president espanyol parla de l'obra pública, però em faig una pregunta: quina administració pública podrà fer obra pública? Tal com ja he comentat en alguna altra ocasió, cada vegada es fa més necessària la racionalització la distribució del finançament públic entre les administracions, i no deixar a l'estacada a l'administració local.
L'altre dia em parlaven d'unes jornades que no tenen res a veure amb el que estava parlant, però que m'hi ha fet pensar. Es tractava de la Immigració i els tràmits de reagrupament, arrelament i padró d'habitants. A l'acte hi assistia el ministre del Treball, el senyor Corbacho, que ha estat fins ara alcalde de l'Hospitalet, i precisament ho recordava a l'hora de defensar els ajuntaments i recordar les dificultats amb què es troben. Si ho recordeu, ara fa pocs dies, em lamentava que els actuals governants, que han passat per ajuntaments, no ho tinguessin en compte a l'hora de valorar el finançament públic. En aquest cas doncs, el ministre seria l'excepció que confirma la regla. Corbacho tenia molt present el seu pas per l'Ajuntament i recordava com s'ho havia de fer com alcalde.
Zapatero ha parlat de manera força optimista, quan presentava les mesures econòmiques per fer front a la situació actual. Potser m'equivoco, però no ho considero inconsciència sinó ganes de treure'ns del pessimisme amb que sembla que ens hem d'ofegar tots plegats.
Parla de contrarestar el descens en la construcció d'habitatges amb un augment de l'obra pública, que freni la tendència creixent de l'atur i per tant de la capacitat adquisitiva de la gent. Si bé és cert que ens hem trobat en situacions molt pitjors, no podem perdre el seny ni dormir-nos a la palla.
El president espanyol parla de l'obra pública, però em faig una pregunta: quina administració pública podrà fer obra pública? Tal com ja he comentat en alguna altra ocasió, cada vegada es fa més necessària la racionalització la distribució del finançament públic entre les administracions, i no deixar a l'estacada a l'administració local.
L'altre dia em parlaven d'unes jornades que no tenen res a veure amb el que estava parlant, però que m'hi ha fet pensar. Es tractava de la Immigració i els tràmits de reagrupament, arrelament i padró d'habitants. A l'acte hi assistia el ministre del Treball, el senyor Corbacho, que ha estat fins ara alcalde de l'Hospitalet, i precisament ho recordava a l'hora de defensar els ajuntaments i recordar les dificultats amb què es troben. Si ho recordeu, ara fa pocs dies, em lamentava que els actuals governants, que han passat per ajuntaments, no ho tinguessin en compte a l'hora de valorar el finançament públic. En aquest cas doncs, el ministre seria l'excepció que confirma la regla. Corbacho tenia molt present el seu pas per l'Ajuntament i recordava com s'ho havia de fer com alcalde.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada