dijous, 26 de juny del 2008

Un dijous després de Ple

Avui ha estat un dijous que semblava un dimarts qualsevol, però tot i no haver-hi res d'especial, tinc el presentiment que serà important, i no ho dic per Espanya, que està guanyant per un gol a zero, sinó perquè a vegades hi ha detalls que et fan pensar. Això només és possible si es treballa seguit, amb ritme i sense baixar la guàrdia, que no vol dir corrent i a batzegades.
De fet els dijous després dels plens són molt relaxants, és com si et deixessis anar després d'un dimecres que ja no saps com comportar-te, ni com dir les coses perquè no es mal interpretin. Si el veí del costat fa una broma, que n'acostuma a fer, has de mirar de no riure gaire, perquè no sembli que et fots de l'altre.
No sé si us hi heu fixat mai, però és curiós com sempre passa que aquell que es fa la víctima és qui més exerceix de botxí. És allò de la biga en l'ull propi, però això tampoc es pot dir perquè es pot considerar un atac sense escrúpols.
Entretant Espanya ha acabat guanyant el partit, i els locutors tenen molt clar que guanyarà la final, perquè és el millor equip d'aquest campionat. Jo no hi entenc, però sembla ser que estan jugant molt bé. No sé si algú dirà que Espanya ha guanyat als comunistes. Si més no això hauríem escoltat uns quants anys enrere.