dimarts, 3 de juny del 2008

Impuls desenfrenat fruit de la ignorància

No es mereix que el nomeni, perquè la seva ignorància és extrema. No em refereixo a ignorància per manca d'estudis, no! Es pot ser ignorant amb molts estudis i carreres universitàries. Hi ha ignorants socials o cívics, que per més que s'hi esforcin, no surten del pou, o més aviat quan més s'hi esforcen més avall van a parar.
Avui ha succeït novament, és una reacció automàtica, mecànica, impulsiva i irracional. Només cal que algun membre de l'equip surti a matisar o demanar explicacions, que la reacció és instantània, com si estigués a punt d'entrar.
N'he parlat moltes vegades que una cosa és discrepar, amb millors o pitjors arguments, i l'altra faltar el respecte pel simple fet de considerar-lo dels altres. Hi ha gent molt crítica, a vegades en excés, però que aporten valor, si no sempre, a vegades. N'hi ha, però que no han aportat res de bo en sa punyetera vida, perquè no saben construir, sinó viure a l'esquena dels altres i a sobre criticar-los. Tots en coneixem. Que no han aportat res a la col·lectivitat... res de positiu. El testimoni que deixaran serà nul, i en poc temps se'n deixarà de parlar.
N'hi ha d'aquests; segur que en coneixeu algun. Jo sempre penso el mateix: a veure quin dia faran algun plantejament, alguna acció, i s'exposen a la crítica... però no en són capaços, ni tan sols d'iniciar la crítica, només saben afegir-se, potser per inseguretat, per menyspreu a la seva pròpia persona, mal dissimulada amb un atac sense sentit. Aquest d'avui, n'és un. Bona nit