dimecres, 18 de juny del 2008

Curiositats, matisos i resultats

Diuen que els amics els tries, però la família no, i això seria el que podria dir avui el senyor Mariano Rajoy, arran de la notícia que aparegut als diaris de la detenció d'un seu cosí, el germà d'aquell cosí que li havia dit que tot allò del canvi climàtic no era cert.
Pitjor es deuen sentir la gent del PSOE andalús amb la detenció de militants seus, acusats de corrupció urbanística, un fet que no és la primera vegada que passa per aquells vorals. La gent del partit te la tries o bé te la trobes? De totes maneres pel currículum d'algun dels detinguts, poca cosa bona es podia esperar, però és allò de que tothom és bo si no es demostra el contrari.
Demà serà l'últim programa de "la nit al dia", que fins fa poc presentava la Mònica Terribas i que va ser substituïda per Albert Closas. M'imagino que la solució estava cantada, perquè l'actual presentador no encaixava de cap de les maneres. Intentar continuar un programa que tenia un estil propi, que era el de la Mònica, amb una altra persona totalment diferent, no podia donar bon resultat.
I per acabar un paral·lelisme entre dos partits polítics a l'hora de decidir els càrrecs directius. El senyor Aznar va decidir qui seria el seu successor. Probablement ara se n'ha penedit, perquè no tan sols no va aconseguir revalidar el govern de l'Estat, sinó que fins i tot ha canviat el testament polític i s¡ha enfrontat als més fidels seguidors de l'aznarisme. Ara el senyor Rajoy decidirà a qui vol com a secretari general. Veurem quin és el seu encert.
Al costat del PP hi tenim ERC que en un procés participat per les bases del seu partit, els militants, ha escollit el president i el secretari general del partit, i també la representació en el Consell Nacional. Desconec si hauran encertat en la decisió, però ningú podrà negar la seva representativitat ni el seu esperit demòcrata.
La gent d'Estepona ha de sentir-se enganyada i emprenyada, la del PP desconcertats i fins i tot desconfiats. La gent d'ERC pot sentir-se satisfeta del seu procés, encara que hi haurà qui hauria preferit uns altres resultats. No sé si els comentaris que vaig sentir en una tertúlia radiofònica, són encertats, en el sentit que l'exemple d'ERC serviria per no reproduir-ho en altres partits, però com a mínim demostra un exercici valent. Ara caldrà que el contingut programàtic sigui interessant, treballat i eficaç.
Per cert, França ha rectificat i el Senat ha fet cas a l'Acadèmia francesa de la llengua, segons la qual "les llengües regionals són un atemptat a la identitat nacional". Com podem comprovar, el català té més bona salut en el model espanyol que el francès. Ho dic per aquells que a vegades pensen el contrari. Bona nit