dilluns, 30 de juny del 2008

El dia després

Avui ha estat el dia després, per a molts espanyols, de cor i no. Diferents actituds, raonaments, posicions, excuses, per parlar del mateix tema: la victòria de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa 2008. Sense necessitat de sintonitzar gaires emissores de ràdio o televisions, o de llegir moltes editorials dels diaris, he pogut copsar reaccions diverses a l'esmentada victòria.
Com sempre hi ha hagut persones que han aprofitat l'avinentesa per sortir a fer destrosses. Ha passat a Barcelona i també a Mataró. Es tracta de persones sense educació cívica a qui qualsevol excusa és bona per deixar anar els seus impulsos destructius.
N'hi ha d'altres que ho han aprofitat per venjar-se, en insults, d'aquells que han proclamat la seva indiferència cap a la selecció espanyola, o que han manifestat el seu desig perquè la selecció perdés, i els recorden que les seleccions perifèriques no són autoritzades.
D'altres van més lluny i posen en dubte la legitimitat de les nacionalitats, de les llengües diferents al castellà, del nacionalisme perifèric, i posen la selecció espanyola a l'alçada de símbols com la bandera o el toro.
Cadascú que hi vegi el que vulgui, i en tregui les conclusions que pugui, però valdria la pena reflexionar-hi una mica i adonar-nos que les coses es poden agafar a la valenta o donar-hi simplement el sentit que té, ni més ni menys.
Diuen que qui té boca s'equivoca, i és ben cert que en situacions com les d'avui hi ha gent a qui se li desmunta la paradeta, encara que intenta dissimular malament, però la realitat és la que és, i no la canviarem ni a la força ni enfrontant-nos als que no pensen com nosaltres, amb actituds prepotents i simplistes. Les fites s'aconsegueixen en grup, i en equip es pot aconseguir l'èxit. Els individualismes, per més estudiats que siguin, rarament porten enlloc. Calen més exemples? Doncs toquem de peus a terra i no vulguem fer volar coloms.
Per cert, felicitats Cesc! t'has merescut el reconeixement internacional, i has donat a conèixer la nostra població arreu. És un orgull per a tots els arenyencs. Gràcies i endavant!