A mi mai m'ha agradat barrejar-me amb les masses. No és que en vingui pànic, però les evito. És per això que el concert que es preparava a l'altra banda del pont no m'ha cridat l'atenció. Tampoc he entrat als bars més plens, que no sé com s'entenien, però de la mateixa manera he deixat de banda aquells que eren mig buits. Penses que si no hi va gent deu ser per alguna cosa.
Hem hagut de dir a l'Ignasi que la gateta blanca havia passat a millor vida. La Clara també se n'ha assabentat. Calor, molta calor i el cansament s'acumula, però allò que fas amb il·lusió no et mata, encara que el sol apreti.
He vist que el Barça perdia dos a zero amb el Bayern d'en Guardiola. No sé quant han quedat al final. En Pep s'hi jugava el prestigi. No ho tindrà fàcil.
Avui em preguntava per què al nostre país ho tenim tan brut. Per què som tan bruts. A més de bruts no som endreçats. Us heu fixat en les cases de pagès que podeu observar conduint per qualsevol carretera catalana? La majoria no són maques, no pas perquè la seva construcció sigui mal feta o no tingui fins i tot estil, però estan apedaçades, amb uns annexos estranys, que no guarden cap harmonia amb la resta de l'edificació.
Si heu sortit a fora segur que haureu vist que a altres llocs les cases són molt ben cuidades. Ben pintades, amb flors... Sense voler aparentar més del que són, estan endreçades. Potser a dins tenen molt que desitjar, però a la vista dels que passen, donen una molt bona imatge del país. El tema brutícia ja és més greu. Podríem fer una campanya per tenir les cases i entorns curosos? O potser tenim prou feina amb el dret a decidir que no hi ha lloc per a res més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada