diumenge, 28 de juliol del 2013

El microclima que sempre parlem

Si les converses sobre el temps són el recurs fàcil de quan un no sap de què parlar, també és típic sentir a parlar dels microclimes, però això ja denota un cert nivell. De microclimes n'hem parlat de Malgrat de Mar, o si més no a mi me n'han parlat més d'una vegada, però segur que tots coneixem o hem sentit a parlar d'altres contrades. Avui m'han parlat d'Elosu. A l'altra banda del llac es troba Legutiano. Allí hi ha caigut un xàfec, i a l'Elosu ni una gota, fins ara. Sembla ser que això és freqüent. Un microclima.
Durant les vacances és important desconnectar, i de moment he aconseguit el meu propòsit, però també reflexionar, canviar alguns hàbits, endreçar la biblioteca i arxivar documentació, evitar llençar coses que després et sap greu. Aquest és un altre propòsit o conjunt de propòsits. Espero a finals de vacances haver-lo complert.
Vint-i-quatre hores donen per a molt, però també les pots perdre sense fer res. La lectura és important, i durant les vacances és una bona oportunitat. Aquest seria un tercer propòsit, amb l'afegit de continuar-ho fent la resta de l'any.
No em dedicaré a pensar en els microclimes i, en tot cas, si parlo del temps serà per queixar-me de calor i desitjar que arribi aviat la tardor, si més no la tardor tèrmica.