El president Mas ha anunciat que demà dimarts, després de la reunió del Consell Executiu, presentarà el Pla de Govern. Estaria bé perquè després de mig any encara no sabem massa cap on anem. Sabem què no funciona, i també ens ha dit que es manté ferm en la voluntat de convocar una consulta per decidir què volem ser. No sé si ha estat aquest compromís, amb tot el que l'ha envoltat, o bé perquè no té ni un duro a la caixa, que ja va sent hora de saber què passarà en aquesta legislatura.
Aznar ha tornat a aparèixer, recordant que els catalans no som res al marge d'Espanya, i ho ha dit aquests dies que es començava a sentir que qui tindria problemes, amb el trencament de l'Estat, seria més aviat Espanya que no pas Catalunya. La raó de la força, l'única que ha conegut Aznar, és la que s'imposa, per sobre de la força de la raó.
Tot això passa al mateix temps que augmenta el nombre de famílies en estat crític, amb molts nervis perquè no es veu el final del túnel. No és estrany doncs, i no tinc pa
s ganes d'alarmar ningú, que cada vegada s'observin més reaccions i actituds violents, de persones que no saben què fer per tirar endavant llur família.
Avui llegia la notícia d'una agressió a un director de banca per part d'un jove desesperat, sense feina i anant de finestra en finestra per buscar solucions. No lluny d'aquí, no fa gaires dies, també va passar el mateix, i sense que això ho justifiqui, és comprensible i fa témer el pitjor.
No siguem alarmistes, però tampoc neguem l'evidència. Si no som capaços d'obrir portes, la violència s'apoderarà de més i més persones, creant pànic a la societat. És per això que resulta tan important el que ens pugui dir el president Mas. Si el seu discurs no aporta res de nou, serà com si ens clavés un cop de porta als nassos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada