dimarts, 25 de juny del 2013

La Religió, víctima o botxí de la política

En podia haver parlat ahir, perquè durant el dinar de Sant Joan vàrem estar parlant de l'Església, els nous capellans, els joves i l'herència que han rebut... En Martí hi era present, encara que només fos el seu esperit. Més d'una vegada, mentre xerràvem, em va venir a la memòria, i el plorava internament, i pensava com l'havia de trobar a faltar en Pepe, no només per l'amistat de molts anys, sinó per combatre junts la inèrcia d'una Església involucionista, preconciliar, que batejava jo.
La Religió ha estat una eina utilitzada per polítics de tots colors, tendències i sistemes. En dictadures i democràcies, per la dreta i l'esquerra. I l'Església s'ha deixat manipular, a canvi de prebendes. Fixeu-vos en la situació actual a Espanya. Mireu la relació Gallardón-Rouco Varela. Què passa als països islàmics avui? Quin pes té la Religió, o quin pes li donen a la Religió? És l'opi del poble?
L'Església de base va viure una època d'esplendor coincidint amb la meva adolescència. Una generació de clergues compartien la vida dels joves, els seus problemes i les seves aficions. No amenaçaven amb el càstig, ni jutjaven. Era una Església amiga, receptiva i compromesa. Això no passava arreu, i ara, després de tants anys, hem perdut bous i esquelles. Ha predominat l'Església fiscalitzadora, la que imposa, la que no permet iniciatives diferents a les de l'estructura enrocada.
Els principals enemics de l'Església són a dins. És la pròpia organització que s'autodestrueix, a partir d'un discurs dogmàtic i allunyat de la realitat. No es tracta de deixar-se portar ni lle
nçar la tovallola, sinó d'adaptar-se a la societat des dels valors i principis que justifiquen l'essència pròpia.
No és estrany, doncs, que l'actuació del Papa Francesc creï sorpresa i, per alguns, temor. Serà capaç de capgirar la institució? recuperarà el camí perdut? ho aconseguirà o defallirà? No sé si Francesc serà qui hi posarà ordre, però el cert és que en aquests moments la institució, a casa nostra, amb el camí que ha pres, no té futur.