Avui llegia que el PSC lloava la capacitat d'estadista de Duran, i he recordat les mil-i-una vegades que l'havien criticat pel seu afany per aconseguir un ministeri a Madrid. Sempre he pensat que Duran i Lleida va equivocar el partit, perquè si Jorge Fernández ha aconseguit ser ministre, molt abans ho hauria pogut ser ell. La pega és ser d'UDC.
Tot i que a l'hora de fer notar qualitats s'acostuma a tirar l'aigua al propi molí, fer-s'ho venir bé, és curiós com Lucena raspalla Duran. Un, que no està ficat al rovell de l'ou, podria pensar que el PSC busca en Duran el substitut de Pere Navarro. Segons diuen, estan molt a prop. Què bada Mas? Se'l deixarà prendre? o potser ja li aniria bé? Serà Duran un obstacle en el camí cap a la independència?
L'acció bíblica d'Esaú i Jacob és, en el món de la polítca, més freqüent del que pot semblar. Quantes vegades no haurem vist vendre's l'herència per un plat de llenties? Madrid segur que està oberta al canvi. Li aniria molt bé satisfer desitjos terrenals (algun ministeri) a canvi d'evitar una ruptura amb el nostre país. Ara van de sobrats, però si no fan cas a Piqué, potser després serà massa tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada