Temps al temps, però quan vegeu un polític novell que es posa a donar lliçons a tot el món i a prendre decisions espectaculars, malfieu-vos-en. Les coses no són tan simples, ni s'han fet durant anys perquè si.
Ho veureu sempre, a més, que quan es comença ja no hi ha aturador. És allò d'envalentir-se fins al punt de perdre el nord. Segur que us en vénen a la memòria. Hi són. Lluny i no tan lluny. El seu llenguatge és populista; ja no es tracta de defensar les idees pròpies - cosa ben natural i lloable - sinó d'actuar com a profeta i propietari de l'única veritat.
Veure-ho en un altre país, ciutat o poble, serveix per fer una autoreflexió i evitar caure en el mateix parany. Tot i així, quan les coneixes, les persones no enganyen, i en els moments estratègics desenvolupen el seu caràcter fins a extrems inimaginables.
Hi ha un component d'orgull i un altre d'ignorància, però sobretot hi ha un excés de poder, per la capacitat d'absorció. És el perill del joc democràtic, que al menys té la virtut que no s'eternitza, ja que als quatre anys es pot corregir l'error.
Nota de l'editor: Que ningú es doni per al·ludit, ja que es tracta d'una reflexió després de llegir la notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada