S'ha de vigilar molt en no sentenciar a la lleugera perquè després te n'has de penedir més d'una vegada. En política es fa molt i per això hi ha tantes rectificacions, i més n'hi hauria d'haver, pel fet d'haver declarat massa alegrement i no adonar-se a temps de les conseqüències de les seves paraules.
Ahir el ministre d'Indústria, Consum i Turisme, el senyor Miguel Sebastian, demanava als espanyols que per Nadal compressin joguines i productes fabricats a Espanya, com a manera de potenciar la indústria del país, davant la competència estrangera. Avui el Consejo Intertéxtil Espanyol (CIE) demanava que es practiqués amb l'exemple, ja que s'havia dit que la Guàrdia Civil encarregaria el subministrament dels seus uniformes, a una empresa xinesa. Més clar l'aigua! I això passa molt sovint.
Està bé que pensem en els nostres productors, i que procurem primar-los sobre productors d'altres països, però sense pretendre recuperar l'autarquia, perquè realment no som autosuficients, i també els nostres productors necessiten altres mercats. El sistema econòmic i la realitat del nostre país i de la resta del món no és la d'ara fa 50 anys. És per això que s'ha d'incentivar el consum dels propis productes, però sense necessitat d'aplicar pràctiques proteccionistes que, com molt bé es diu el president del CIE, i es fa notar a l'article de La Vanguardia, anirien contra l'actual llei de contractació pública, que no fa distincions entre empreses nacionals i estrangeres.
Sortosament, o no, les persones quan van a comprar es fixen més en la qualitat dels productes, i no tant en la procedència i per tant a qui estan beneficiant amb la seva compra. Algú dirà que és important saber on s'ha produït, qui ho ha fet, i amb quines condicions; penso en el comerç just, o les campanyes contra productes fabricats per persones i criatures, en condicions infrahumanes.
De totes maneres sempre hi ha aquell que tira per casa, i no estaria malament que, qualitat per qualitat, s'optés pels de casa. Ara veurem a qui acaba de comprar els uniformes la Guàrdia Civil, i si el toc d'alerta portarà conseqüències. No voldria pensar què passaria si els països importadors dels nostres vins, per posar un exemple, fessin una campanya d'autosuficiència. És per això que no cal remenar massa l'olla, no fos cas que ens creméssim els dits.
Ahir el ministre d'Indústria, Consum i Turisme, el senyor Miguel Sebastian, demanava als espanyols que per Nadal compressin joguines i productes fabricats a Espanya, com a manera de potenciar la indústria del país, davant la competència estrangera. Avui el Consejo Intertéxtil Espanyol (CIE) demanava que es practiqués amb l'exemple, ja que s'havia dit que la Guàrdia Civil encarregaria el subministrament dels seus uniformes, a una empresa xinesa. Més clar l'aigua! I això passa molt sovint.
Està bé que pensem en els nostres productors, i que procurem primar-los sobre productors d'altres països, però sense pretendre recuperar l'autarquia, perquè realment no som autosuficients, i també els nostres productors necessiten altres mercats. El sistema econòmic i la realitat del nostre país i de la resta del món no és la d'ara fa 50 anys. És per això que s'ha d'incentivar el consum dels propis productes, però sense necessitat d'aplicar pràctiques proteccionistes que, com molt bé es diu el president del CIE, i es fa notar a l'article de La Vanguardia, anirien contra l'actual llei de contractació pública, que no fa distincions entre empreses nacionals i estrangeres.
Sortosament, o no, les persones quan van a comprar es fixen més en la qualitat dels productes, i no tant en la procedència i per tant a qui estan beneficiant amb la seva compra. Algú dirà que és important saber on s'ha produït, qui ho ha fet, i amb quines condicions; penso en el comerç just, o les campanyes contra productes fabricats per persones i criatures, en condicions infrahumanes.
De totes maneres sempre hi ha aquell que tira per casa, i no estaria malament que, qualitat per qualitat, s'optés pels de casa. Ara veurem a qui acaba de comprar els uniformes la Guàrdia Civil, i si el toc d'alerta portarà conseqüències. No voldria pensar què passaria si els països importadors dels nostres vins, per posar un exemple, fessin una campanya d'autosuficiència. És per això que no cal remenar massa l'olla, no fos cas que ens creméssim els dits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada