Avui he començat pel revés, és a dir, no he fet el recorregut per la premsa ni pels punts d'Internet on m'agrada donar-hi un cop d'ull. Ho faré després, i espero no descobrir cap notícia bomba, o en tot cas que sigui una bona notícia, que no és pas fàcil.
Ha estat un dia d'aquells que la feina i les obligacions familiars et porten a fer el recorregut contrari, i et vas topant amb la gent, que circula al revés, i ha estat un dia ple, ben farcit, en què una actuació toca l'altra i no tens temps ni d'adonar-te'n. Ara, a quarts d'onze de la nit, tot escrivint el post del dia, ho aprofites per recordar tot allò que ha succeït, i el paper que hi he jugat.
Dic mentida quan afirmo que desconec les notícies del dia, i és perquè n'he escoltat una a la ràdio del cotxe, just abans de sintonitzar Catalunya Música: desapareix el programa televisiu "Tomate", o un nom que parla de "tomate". No menteixo si us dic que no sé de què va, però m'imagino que és del paquet de programes on la gent va a criticar els altres i defensar-se dels atacs dels altres, cobrant una bona picossada. Probablement hagi vist algun fragment en el programa "alguna imatge més".
Quan sents que un programa com aquest ha de plegar perquè no té suficient audiència, no saps si plorar o felicitar-te. Penses que si no tingués audiència perquè la gent exigeix programes de més qualitat, estaríem en el bon camí, però, al no ser ingenu, t'adones que el fracàs no ha estat pel seu baix nivell qualitatiu, sinó per la competència de programes que potser són pitjors, però més volguts.
I després et fas la pregunta... a la tele qualsevol cosa val? M'imagino que a la pública no, perquè la paguem entre tots, però a la privada? Pot una cadena privada de televisió infectar-nos amb programes barroers, imbècils i sense cap valor positiu? Jo penso que no, que qualsevol cosa no val, i que, amb molta cura i respectant la llibertat individual, s'ha de protegir la salut de l'intel·lecte col·lectiu.
Ha estat un dia d'aquells que la feina i les obligacions familiars et porten a fer el recorregut contrari, i et vas topant amb la gent, que circula al revés, i ha estat un dia ple, ben farcit, en què una actuació toca l'altra i no tens temps ni d'adonar-te'n. Ara, a quarts d'onze de la nit, tot escrivint el post del dia, ho aprofites per recordar tot allò que ha succeït, i el paper que hi he jugat.
Dic mentida quan afirmo que desconec les notícies del dia, i és perquè n'he escoltat una a la ràdio del cotxe, just abans de sintonitzar Catalunya Música: desapareix el programa televisiu "Tomate", o un nom que parla de "tomate". No menteixo si us dic que no sé de què va, però m'imagino que és del paquet de programes on la gent va a criticar els altres i defensar-se dels atacs dels altres, cobrant una bona picossada. Probablement hagi vist algun fragment en el programa "alguna imatge més".
Quan sents que un programa com aquest ha de plegar perquè no té suficient audiència, no saps si plorar o felicitar-te. Penses que si no tingués audiència perquè la gent exigeix programes de més qualitat, estaríem en el bon camí, però, al no ser ingenu, t'adones que el fracàs no ha estat pel seu baix nivell qualitatiu, sinó per la competència de programes que potser són pitjors, però més volguts.
I després et fas la pregunta... a la tele qualsevol cosa val? M'imagino que a la pública no, perquè la paguem entre tots, però a la privada? Pot una cadena privada de televisió infectar-nos amb programes barroers, imbècils i sense cap valor positiu? Jo penso que no, que qualsevol cosa no val, i que, amb molta cura i respectant la llibertat individual, s'ha de protegir la salut de l'intel·lecte col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada