dimarts, 8 de gener del 2008

K.O.

Avui, KO. Quan et trobes bé, no t'imagines què és estar malalt; no li dones importància i actues com si la salut es sobreentengués. No sé si la llei de Murphi intervé també en això, però sempre et passa que el dia que ho tens tot programat, un nyap qualsevol et deixa al llit, i tot en doina!
Com que m'agrada reflexionar sobre qualsevol fet, per insignificant que pugui semblar, tenir en compte la salut és prou rellevant com per no parar-hi atenció. No em refereixo a malalties greus, que malauradament n'hi ha prou i també moltes persones afectades, sinó a l'estroncament del dia a dia per un mal de cap, una grip, un virus a la panxa... Un dia parlava de la "passa", doncs si n'hi havia, l'he agafat de ple.
Un dia al llit, o a casa tancat, et fa adonar de les gestions que arribes a fer un dia normal de feina; els temes que toques; les persones amb qui et relaciones; els assumptes que tens engegats i les coses que tens pendents de solucionar.
El dia no s'ha aturat, ni les gestions que es poden fer a distància gràcies al telèfon, el correu electrònic, o Internet. Això ha permès que no perdés un dia prou important, després de l'embranzida posterior als dies de Nadal i Reis.
Demà, com si no hagués passat res, o almenys això és el que espero, i tot gràcies a una bona medicina: 24 hores sense tastar res!