dimarts, 24 de gener del 2006

Vist per a sentència

Aquest matí de dimarts ha tingut lloc el judici a Joan Munich, pels càrrecs que se li imputen sobre els fets esdevinguts la nit de naps i cols, pels quals el ministeri fiscal sol·licita la pena de dos anys i dos mesos de presó i una multa de 1.200 euros.
Segons he pogut llegir a la crònica que en fa Vilaweb, i també del que he pogut escoltar a l’informatiu de la tarda de l’emissora municipal Ràdio Arenys, diferents vilatans, amics i familiars d’en Joan, han fet acte de presència davant la porta dels jutjats, amb pancartes de suport. Segons l’advocat defensor, els mossos han entrat en algunes contradiccions i exageració dels fets. No sé si això pot posar en dubte la veracitat del seu testimoni.
Em dol que s’hagi arribat a aquesta situació. S’ha escrit molt sobre els fets de la nit de reis i tot el que podria afegir ara, seria redundant. En aquests moments cal esperar i desitjar una sentència el més favorable possible per en Joan. Després caldrà valorar a fons tot el què ha passat i això només es pot fer a partir del diàleg entre totes les parts implicades. S’ha d’evitar que l’enfrontament entre vilatans continuï i, sobretot, que els nostres governants es mantinguin distants vers un col·lectiu de joves que tenen moltes coses que aportar-nos. Ells també seran capaços d’analitzar i reconèixer en què han fallat. Parlant ens podrem entendre.
M’agradaria pensar que la irracionalitat en política només és patrimoni del Partit Popular Espanyol, i que no s’estén a altres partits més nostrats. Acceptar que ens hem equivocat no és símbol de feblesa sinó tot el contrari. Qui es creu posseïdor de la veritat absoluta demostra molt poca convicció en els seus actes i incapacitat per liderar qualsevol projecte social. Els joves s’equivoquen però els més grans no n’estem exempts.