Arran del comunicat del govern municipal i d’alguns comentaris d’arenyencs, l’Antoni Munich, pare del napaire pendent de judici, ha escrit un nou comunicat que a continuació reprodueixo:
Arenys de Mar, 14 de gener de 2006
Ahir vaig llegir els comentaris d’alguns arenyencs i de l’equip de govern i és per aquest motiu que he decidit tornar a escriure què és el que jo penso. La primera carta la vaig fer després de sentir les declaracions de l’Alcalde el passat diumenge.
Mireu conec a l’Alcalde com a arenyenc i com a treballador de l’Ajuntament, conec al regidor de governació perquè també és el regidor de Sanitat i considero que en el treball és el meu regidor i conec a l'Inspector de policia d’Arenys ja que com a psicòleg municipal té el numero del meu mòbil i segons vàrem acordar el darrer any, em pot trucar a mi o a la meva companya de la feina, qualsevol dia i a qualsevol hora si algun arenyenc o arenyenca necessita suport psicològic. És per aquest motiu que estic molt emprenyat ja que cap dels tres responsables de la seguretat, els quals conec personalment, em van trucar o em van enviar un agent de la policia local a casa, ni em varen despertar quan es van assabentar que el meu fill havia estat detingut. Considero que els fets que varen passar eren prou importants com perquè em fessin fora del llit. NO HO ENTENC.
Alcalde com vols que t’estigui agraït si heu tret uns quants comunicats i encara NO heu parlat amb el meu fill per preguntar-li la seva versió del que ell va viure, tant del que va succeir a la Riera com a les comissaries on va estar, i més encara tenint en compte que ell és un dels organitzadors de la festa, TAMPOC HO ENTENC. Com vols que t’estigui agraït si el passat diumenge vas donar a entendre que els joves estaven beguts i que la guerra de naps era un perill pels vianants i els cotxes. Tu vas parlar amb el meu fill Jordi per la matinada, crec. Estava borratxo?. Quan ell va anar a interessar-se per l’estat de salut del seu germà a la policia, el van insultar i ell va demanar que li fessin la prova de l’alcohol; no li varen fer i el van fer fora. Si el meu fill Joan hagués estat begut, no creus que així constaria a l’informe policial?. On estan els partes dels vianants ferits, o dels cotxes abonyegats o de les destrosses fetes en el lloc de la guerra de naps que justifiqui el que per a mi de cap manera es pot justificar; la carga policial. O és que vosaltres podeu dir qualsevol cosa sense necessitat de demostrar-ho? A mi personalment no m’importa si el nom correcte eren antidisturbis, patrulla mixta, CPQ, o KRS. El que si sé és com el jovent m’ha dit que van actuar els mossos i que a la comissaria d’Arenys el suboficial parlava d’antidisturbis. No et puc està agraït ja que en general els comunicats que heu fet públics venen a confirmar només la versió de la policia presentant als joves com a un perill per a la seguretat ciutadana i una banda de semi delinqüents. I jo torno a repetir que l’únic que pot ajudar al meu fill és que es digui la veritat. I si demano la teva dimissió ho faig com a arenyenc i com a Pare dolgut i emprenyat per tot això que t’estic explicant ja que a mi no se’m permet sortir amb una porra al carrer ni tampoc tinc el poder per dir als policies que vagin a l’Ajuntament a estomacar . Llavors l’únic que em queda per expressar la meva indignació, la meva ràbia e impotència i el meu dolor és dient que no heu estat a l’alçada, o dit d’una altra manera més vulgar, que l’heu cagat, i que dimitiu; i no és per cap motiu polític. Per cert Santi Fontbona, encara estic esperant la teva trucada.
Mireu jo SI em crec el que els meus fills i les noies i nois d’Arenys m’han explicat. Arenyencs m’agradaria que haguéssiu vist als joves atonyinats i als policies atonyinats; m’agradaria que llegiu les declaracions dels uns i dels altres, m’agradaria que el dia del judici d’en Joan tothom pogués sentir en directe què declaren els joves i què declara la policia. Crec que aleshores molta gent m’entendria quan parlo d’impotència i de la vergonya i ràbia que això em produeix.
Alcalde sempre he considerat que ets una persona molt intel·ligent, treballadora i responsable però crec que la teva actuació en aquest cas no ha estat la més correcte. Els joves i els familiars encara esperem una explicació, és més la necessitem com també esperem i necessitem les disculpes tant de la policia com dels polítics.
El meu fill Joan està molt preocupat tot i que no ho demostra perquè no ens vol preocupar més a nosaltres. El seu germà la tensió que aquests fets li han generat li produeixen moments d’ofec. El meu pare te pujades de pressió; la mare està callada i plora, la meva dona té tota classe de somatitzacions. Jo he tingut d’agafar la baixa i deixar les meves responsabilitats professionals malgrat la il·lusió que tenia per tirar endavant un grup de joves i un altre de pares.
I si dic que estic orgullós dels meus fills és perquè ho estic. No perquè siguin uns brètols amb l’únic objectiu de destrossar el poble com expliquen alguns arenyencs, no. L’únic pal que he trobat a l’habitació del meu fill és el que aguanta la senyera. Estic orgullós d’ells perquè he vist l’estimació que hi ha entre ells dos, i com amb moments difícils s’ajuden. Perquè he vist la valentia i el coratge d’en Joan quan s’ha de donar la cara per defensar als seus amics i que no defuig de les seves responsabilitats, de la seva solidaritat i de la defensa de la veritat. I perquè he vist què molts joves, nois i noies al marge de la gresca típica d’una dia de festa popular, també tenen aquests valors de coratge, solidaritat i interès pels altres. ¿O poder us penseu que jo em creuré que els meus dos fills s’estaven estomacant de tal manera entre ells dos al mig de la Riera que van haver d’intervenir els mossos per separar-los, com ens diuen, entre d’altres coses?
Arenyencs, escolteu les declaracions que es faran en el judici el dia 24 de gener.
Responsables polítics, els familiars us demanen que abans de fer declaracions escolteu als detinguts, considero que aquesta seria una actitud democràtica. Tothom és lliure d’expressar les seves opinions, cert, però abans cal estar informat del què ha passat, cal escoltar ambdues parts; jo en aquest cas ho he fet. També vaig estar present en un dels judicis.
Antoni Munich i Matabosch
Arenys de Mar, 14 de gener de 2006
Ahir vaig llegir els comentaris d’alguns arenyencs i de l’equip de govern i és per aquest motiu que he decidit tornar a escriure què és el que jo penso. La primera carta la vaig fer després de sentir les declaracions de l’Alcalde el passat diumenge.
Mireu conec a l’Alcalde com a arenyenc i com a treballador de l’Ajuntament, conec al regidor de governació perquè també és el regidor de Sanitat i considero que en el treball és el meu regidor i conec a l'Inspector de policia d’Arenys ja que com a psicòleg municipal té el numero del meu mòbil i segons vàrem acordar el darrer any, em pot trucar a mi o a la meva companya de la feina, qualsevol dia i a qualsevol hora si algun arenyenc o arenyenca necessita suport psicològic. És per aquest motiu que estic molt emprenyat ja que cap dels tres responsables de la seguretat, els quals conec personalment, em van trucar o em van enviar un agent de la policia local a casa, ni em varen despertar quan es van assabentar que el meu fill havia estat detingut. Considero que els fets que varen passar eren prou importants com perquè em fessin fora del llit. NO HO ENTENC.
Alcalde com vols que t’estigui agraït si heu tret uns quants comunicats i encara NO heu parlat amb el meu fill per preguntar-li la seva versió del que ell va viure, tant del que va succeir a la Riera com a les comissaries on va estar, i més encara tenint en compte que ell és un dels organitzadors de la festa, TAMPOC HO ENTENC. Com vols que t’estigui agraït si el passat diumenge vas donar a entendre que els joves estaven beguts i que la guerra de naps era un perill pels vianants i els cotxes. Tu vas parlar amb el meu fill Jordi per la matinada, crec. Estava borratxo?. Quan ell va anar a interessar-se per l’estat de salut del seu germà a la policia, el van insultar i ell va demanar que li fessin la prova de l’alcohol; no li varen fer i el van fer fora. Si el meu fill Joan hagués estat begut, no creus que així constaria a l’informe policial?. On estan els partes dels vianants ferits, o dels cotxes abonyegats o de les destrosses fetes en el lloc de la guerra de naps que justifiqui el que per a mi de cap manera es pot justificar; la carga policial. O és que vosaltres podeu dir qualsevol cosa sense necessitat de demostrar-ho? A mi personalment no m’importa si el nom correcte eren antidisturbis, patrulla mixta, CPQ, o KRS. El que si sé és com el jovent m’ha dit que van actuar els mossos i que a la comissaria d’Arenys el suboficial parlava d’antidisturbis. No et puc està agraït ja que en general els comunicats que heu fet públics venen a confirmar només la versió de la policia presentant als joves com a un perill per a la seguretat ciutadana i una banda de semi delinqüents. I jo torno a repetir que l’únic que pot ajudar al meu fill és que es digui la veritat. I si demano la teva dimissió ho faig com a arenyenc i com a Pare dolgut i emprenyat per tot això que t’estic explicant ja que a mi no se’m permet sortir amb una porra al carrer ni tampoc tinc el poder per dir als policies que vagin a l’Ajuntament a estomacar . Llavors l’únic que em queda per expressar la meva indignació, la meva ràbia e impotència i el meu dolor és dient que no heu estat a l’alçada, o dit d’una altra manera més vulgar, que l’heu cagat, i que dimitiu; i no és per cap motiu polític. Per cert Santi Fontbona, encara estic esperant la teva trucada.
Mireu jo SI em crec el que els meus fills i les noies i nois d’Arenys m’han explicat. Arenyencs m’agradaria que haguéssiu vist als joves atonyinats i als policies atonyinats; m’agradaria que llegiu les declaracions dels uns i dels altres, m’agradaria que el dia del judici d’en Joan tothom pogués sentir en directe què declaren els joves i què declara la policia. Crec que aleshores molta gent m’entendria quan parlo d’impotència i de la vergonya i ràbia que això em produeix.
Alcalde sempre he considerat que ets una persona molt intel·ligent, treballadora i responsable però crec que la teva actuació en aquest cas no ha estat la més correcte. Els joves i els familiars encara esperem una explicació, és més la necessitem com també esperem i necessitem les disculpes tant de la policia com dels polítics.
El meu fill Joan està molt preocupat tot i que no ho demostra perquè no ens vol preocupar més a nosaltres. El seu germà la tensió que aquests fets li han generat li produeixen moments d’ofec. El meu pare te pujades de pressió; la mare està callada i plora, la meva dona té tota classe de somatitzacions. Jo he tingut d’agafar la baixa i deixar les meves responsabilitats professionals malgrat la il·lusió que tenia per tirar endavant un grup de joves i un altre de pares.
I si dic que estic orgullós dels meus fills és perquè ho estic. No perquè siguin uns brètols amb l’únic objectiu de destrossar el poble com expliquen alguns arenyencs, no. L’únic pal que he trobat a l’habitació del meu fill és el que aguanta la senyera. Estic orgullós d’ells perquè he vist l’estimació que hi ha entre ells dos, i com amb moments difícils s’ajuden. Perquè he vist la valentia i el coratge d’en Joan quan s’ha de donar la cara per defensar als seus amics i que no defuig de les seves responsabilitats, de la seva solidaritat i de la defensa de la veritat. I perquè he vist què molts joves, nois i noies al marge de la gresca típica d’una dia de festa popular, també tenen aquests valors de coratge, solidaritat i interès pels altres. ¿O poder us penseu que jo em creuré que els meus dos fills s’estaven estomacant de tal manera entre ells dos al mig de la Riera que van haver d’intervenir els mossos per separar-los, com ens diuen, entre d’altres coses?
Arenyencs, escolteu les declaracions que es faran en el judici el dia 24 de gener.
Responsables polítics, els familiars us demanen que abans de fer declaracions escolteu als detinguts, considero que aquesta seria una actitud democràtica. Tothom és lliure d’expressar les seves opinions, cert, però abans cal estar informat del què ha passat, cal escoltar ambdues parts; jo en aquest cas ho he fet. També vaig estar present en un dels judicis.
Antoni Munich i Matabosch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada