dilluns, 30 de gener del 2006

Imatge i protagonisme partidista

Probablement dóna vots però al mateix temps els desacredita. Em refereixo a aquestes ànsies de protagonisme dels líders polítics. Escoltes a un i altre i tot fa pensar que només té importància qui ha fet no sé què o qui ha aconseguit no sé què més...
Exceptuant ERC, la resta de partits catalans que varen aprovar la proposta d’Estatut que va anar a Madrid, canten lloances del què s’ha aconseguit. Jo no ho acabo d’entendre, perquè si varen pactar una proposta amb un llistó alt, com és que ara, tot i la gran rebaixada, continuen contents? És que ja sabien que allò que aprovaven no aniria enlloc? Havien cregut en les paraules del President Zapatero, que ara nega, d’aprovar l’Estatut que sortís del Parlament? Per què el senyor Mas, és tant feliç? En té prou de poder vendre que ell ha estat qui ha pactat amb Zapatero, al marge dels altres partits catalans?
Sé que em llegeix gent de partit i probablement no entenen les preguntes que em faig. Presumeixo de no dependre de cap consigna ni deure’m a cap partit. De ben segur que ignoro procediments que ha de seguir la gent de partit, però... com pensa la majoria de la població, que no milita a cap partit? No creieu que ho veu una mica com jo?
La majoria de ciutadans no té cap interès per l’Estatut, i això és cert però no és bo. I si és cert és perquè els polítics, que hi creuen, no han fet prou esforços per explicar-ho. Es pensa massa en el vot i poc en la qualitat d’aquest vot (no confonguem amb la qualitat de qui vota, que jo no posaré mai en dubte).
Xerrant amb amics sobre la incidència en el vot, sempre comento que el percentatge de gent que vota a partir d’accions compromeses és molt baix. El sistema democràtic vigent, basat en l’estructura de partits polítics, fa que la gran massa de vots estiguin d’acord amb la “marca” de les sigles del partit. I la imatge d’un partit és la del seu líder. Ara tothom parla de Zapatero i ningú es recorda de Gonzàlez. Gairebé el mateix passa amb Mas i Pujol, encara que en aquest cas el recanvi és més recent. Serà per això la necessitat que tenen els partits polítics de fer lluir la imatge del seu líder que és, al final de tot, qui els aportarà els vots. Potser per això el PSC fa tant temps que trontolla tot i la força de les bases. Potser per això el tripartit no es consolida satisfactòriament tot i la tasca que està fent i l’esforç que hi dedica.
No em cansaré de demanar més pedagogia; més predicar amb l’exemple... però m’adono que la nostra societat mediàtica i sovint superficial, s’enlluerna més fàcilment amb les façanes, encara que ensopegui una vegada rere l’altra.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu.

S'han cregut que som tontos?