Aquests darrers dies Arenys ha viscut, i ho continua fent, sota la pressió dels fets de la nit de naps. Quinze dies després encara es poden llegir molts comentaris i opinions sobre l’actuació dels joves i la policia durant la nit de reis. A més però, hi ha present les reaccions del govern municipal, la de les famílies dels joves i la d’una part de la població.
És cert que no hi ha unanimitat sinó que pots distingir-hi dos bàndols. Ambdós actuen o discuteixen de manera apassionada i entens que cal esperar més temps per poder fer una anàlisi acurada i més objectiva de la situació. De totes maneres però, hi ha un judici pendent que no trigarà a arribar, amb la possibilitat que la sentència condemni a un dels joves detinguts a la pena de dos anys de presó. Aquesta possibilitat anul·la qualsevol idea de deixar córrer el temps perquè llavors seria massa tard.
La xarxa d’arenyautes es feia avui ressò de l’escrit del Full del diumenge, signat pel vicari de la parròquia, Mn. Josep. Uns quants joves encara recorden les divergències sorgides aquest agost a l’hora de celebrar el vot de vila, a la festivitat de Sant Roc. En Pepe, com acostumem a nomenar, va tenir un paper difícil i enfrontat a uns quants joves i, tot i que al final la festa es va poder fer sense més problemes, la ferida no ha cicatritzat. Els responsables de la parròquia han vist com durant la nit de naps, uns joves havien fet destrosses a la teulada de la sagristia i espatllat el rellotge del campanar.
Avui també sortia una carta des de Malgrat, a la secció “El lector escriu” del diari El Punt, on la signant es queixava del robatori de cols de la plantació del seu oncle. La tradició, diuen, és que naps i cols s’han de robar per després penjar-los als balcons dels joves i les joves. Estic segur que no tothom ho veurà de la mateixa manera.
Al marge de tot el rebombori i les conseqüències que pot tenir per a les persones, m’interessa també parlar de la lliçó que podem aprendre. Entenc que tots podem sentir-nos una mica culpables de no haver aconseguit una societat lliure, dialogant, fresca i responsable. En alguna cosa hem fallat i valdria la pena reflexionar-hi. No cal que expressi què és el que penso que ha de millorar cadascú de nosaltres, en funció de la nostra responsabilitat. Tots som prou madurs per adonar-nos en què hem fallat.
Entenc l’escrit d’en Pepe encara que no el comparteixi en el to ni en part del contingut. En un moment de la carta proposa de seure en una taula rodona per valorar els danys i treure’n conseqüències. Jo demanaria una taula rodona on fossin representades totes les parts: joves napaires; policia local i mossos d’esquadra; govern municipal; arenyencs afectats per les destrosses... i fóssim capaços de parlar sense passió per analitzar què ha fallat i què podem fer perquè la festa continuï amb alegria, gresca però també en pau i respecte. I en aquesta convivència també s’hi haurà d’esforçar la policia autonòmica i els seus responsables, amb la Consellera Montserrat Tura al capdavant.
És cert que no hi ha unanimitat sinó que pots distingir-hi dos bàndols. Ambdós actuen o discuteixen de manera apassionada i entens que cal esperar més temps per poder fer una anàlisi acurada i més objectiva de la situació. De totes maneres però, hi ha un judici pendent que no trigarà a arribar, amb la possibilitat que la sentència condemni a un dels joves detinguts a la pena de dos anys de presó. Aquesta possibilitat anul·la qualsevol idea de deixar córrer el temps perquè llavors seria massa tard.
La xarxa d’arenyautes es feia avui ressò de l’escrit del Full del diumenge, signat pel vicari de la parròquia, Mn. Josep. Uns quants joves encara recorden les divergències sorgides aquest agost a l’hora de celebrar el vot de vila, a la festivitat de Sant Roc. En Pepe, com acostumem a nomenar, va tenir un paper difícil i enfrontat a uns quants joves i, tot i que al final la festa es va poder fer sense més problemes, la ferida no ha cicatritzat. Els responsables de la parròquia han vist com durant la nit de naps, uns joves havien fet destrosses a la teulada de la sagristia i espatllat el rellotge del campanar.
Avui també sortia una carta des de Malgrat, a la secció “El lector escriu” del diari El Punt, on la signant es queixava del robatori de cols de la plantació del seu oncle. La tradició, diuen, és que naps i cols s’han de robar per després penjar-los als balcons dels joves i les joves. Estic segur que no tothom ho veurà de la mateixa manera.
Al marge de tot el rebombori i les conseqüències que pot tenir per a les persones, m’interessa també parlar de la lliçó que podem aprendre. Entenc que tots podem sentir-nos una mica culpables de no haver aconseguit una societat lliure, dialogant, fresca i responsable. En alguna cosa hem fallat i valdria la pena reflexionar-hi. No cal que expressi què és el que penso que ha de millorar cadascú de nosaltres, en funció de la nostra responsabilitat. Tots som prou madurs per adonar-nos en què hem fallat.
Entenc l’escrit d’en Pepe encara que no el comparteixi en el to ni en part del contingut. En un moment de la carta proposa de seure en una taula rodona per valorar els danys i treure’n conseqüències. Jo demanaria una taula rodona on fossin representades totes les parts: joves napaires; policia local i mossos d’esquadra; govern municipal; arenyencs afectats per les destrosses... i fóssim capaços de parlar sense passió per analitzar què ha fallat i què podem fer perquè la festa continuï amb alegria, gresca però també en pau i respecte. I en aquesta convivència també s’hi haurà d’esforçar la policia autonòmica i els seus responsables, amb la Consellera Montserrat Tura al capdavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada