Cada cosa al seu lloc

“Hauríem de posar cada cosa al seu lloc”. Així resumiria el què em passava pel cap en les darreres hores. Llegeixes el diari; busques per internet; escoltes la ràdio... tot sembla capgirat, amb un desordre que ningú afronta i potser ha arribat l’hora de posar-nos-hi seriosament.
A la legislatura passada posava en dubte la independència del poder judicial i el legislatiu i executiu. L’elecció tan descarada de simpatitzants polítics per exercir el poder judicial, feia que hi hagués unanimitat de criteris i total sintonia entre els tres poders. Ara, amb unes Corts i govern de color diferent a l’anterior, i atès que el calendari dels canvis no coincideix amb el del poder judicial, ens trobem amb un enfrontament sistemàtic amb el poder executiu actual, i observem una clara sintonia entre el poder judicial i el grup majoritari de l’oposició: la gent que els va col·locar quan ells manaven. Podria posar exemples: Estatut; papers de Salamanca...
A casa nostra, no fa massa dies, abans dels fets de la nit de naps, l’alcalde es queixava de les desavinences entre el Secretari de la Corporació i l’Interventor, que feia que tot s’alentís. Em consta també que hi ha maneres de pensar de l’equip de govern i accions que voldria realitzar que no es posen en pràctica perquè el senyor Secretari no ho veu bé. A més, els treballadors municipals s’han queixat que no els era permès d’entrar instàncies al Registre Municipal, per ordres del senyor Secretari, i això ha fet que en el darrer Ple es votés afirmativament i per unanimitat, una moció, a instància dels grups de l’oposició, demanant que els treballadors puguin entrar les instàncies que considerin oportunes. No em direu que això no és una mostra més de que les coses no estan al seu lloc?
La impressió que avui tens és que no hem interpretat bé què vol dir democràcia. En què consisteix la governabilitat representativa. Si partim de la base que qui governa és el que ha sortit escollit, no es pot entendre que es trobi amb tants paranys i entrebancs. La legislació vigent preveu uns organismes i càrrecs públics que fiscalitzen l’actuació del govern corresponent i vetllen perquè es faci d’acord a la llei. Una altra cosa però és posar traves a la gestió pública o pretendre governar sense tenir la representativitat del poble, que és sobirà.
Davant de tot això potser seria bo iniciar un procés d’aprenentatge en drets i deures públics. Que tots coneguéssim a què estem obligats i a què tenim dret. Què se’ns pot exigir i què podem exigir de les nostres institucions públiques. Quin és el seu paper i on s’extralimiten. Probablement aquesta ampliació de coneixements ajudaria a posar a cadascú al seu lloc. Deixo la proposta a l’aire.