Si algú es pensava que amb trenta anys de transició hauríem arribat a parar molt lluny, estava ben equivocat. És cert que han passat trenta anys, però han estat trenta anys de giragonses sense gaires passes endavant. El resultat ha fet que, en alguns temes, no som gaire més lluny d'on érem al començament.
L'Església més conservadora i preconciliar ha vist com recuperava el poder de la mà d'una dreta espanyola nostàlgica del franquisme. Aquesta combinació tan perfecte ha permès que personatges com Rouco Varela sigui el màxim representant a l'Espanya casposa del PP, i pugui opinar de la manera que ho fa, sobre política, sense importar-li si es fica on no el demanen.
Rouco Varela practica una desconsideració total i menyspreu a les autoritats religioses catalanes, i com qualsevol dictador, es posa per sobre de tothom. Només li falta agafar les armes i iniciar l'atac.
Rouco Varela, un fatxa que va equivocar la carrera, però que ha vist com la jerarquia eclesiàstica catòlica, en plena crisi de valors i principis, li permet un rol que el manté viu, atacant tot allò que no és del seu agrat. Un arquebisbe a qui li importa poc les penúries de la gent, causades per una política conservadora que només protegeix els rics, i en canvi es distreu exigint que els nois i noies siguin escolaritzades en castellà, com a gran valor del cristianisme.
Senyor, d'aquests falsos profetes, egoistes i defensors del poder i del diner, sisplau allibereu-nos-en. Tota la fe que un poble pot professar vers un Déu just i bo, se'n pot anar en orris per culpa de personatges com Rouco Varela qui no em mereix cap mena de respecte ni consideració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada