Independència o Federació, sí però... com es fa?

Imaginem-nos que els catalans ens posem d'acord i decidim... que volem la independència, o no, que volem formar part de la federació espanyola, això que defensa en Pere Navarro i uns quants més. Com ho fem? amb qui comptem? amb el PSOE? No!, amb... el PP? encara menys!, doncs... qui ens farà costat? la Rosa Díez?

És preocupant el grau de cinisme dels nostres polítics, perquè... un milió i mig de catalans sortim al carrer demanant independència, el president ho sent i diu... va, som-hi, i ens diuen que no pot ser perquè la Constitució no ho permet i en tot cas hauríem de modificar la Constitució, votant, evidentment tots els espanyols i permetre organitzar un referèndum. Llavors n'hi ha uns que ens increpen... però que us penseu? això no passarà mai! el que hem de fer és dos referèndums i anar d'acord amb la resta d'Espanya per fer una federació. Perfecte! i jo pregunto... ja ho volen els espanyols?

Sisplau, no siguem rucs, ni visquem en la pura demagògia. Si no són capaços de sortir al carrer a demanar el sistema federal, com volen que Espanya els escolti? Potser sóc un incrèdul i la cosa va per aquí, però tinc molts dubtes.

Esclar que si ens decidim per la independència, tot i el milió i mig de persones al carrer, no ho tenim pas més fàcil. Com ho hem de fer? Ara ens enviaran el senyor Arenas a dialogar. Sí, ho heu llegit bé! És aquell senyor que recollia signatures contra l'Estatut. Ara, però vindrà en pla dialogant. De perdona vides. Va, Àrtur, no siguis dolent. El 2014 renegociem el sistema de finançament i et donarem una mica més que ara, i construirem un parell de quilòmetres més del desdoblament de la N-II.

Ens odien, menyspreen, ens espolien... però no ens deixen marxar. Tenim un problema. Estem ofuscats barallant-nos entre independentistes, federalistes i nacionalistes espanyols, i entretant el nivell intel·lectual mig és penós. Només cal veure el programa APM i t'adones del nivell dels espanyols i catalans. I no només els que surten al programa de TV3. Demaneu-li a la Mireia que us expliqui amb qui ens les tenim. Si no fos cert seria graciós, però malauradament és penós. Molt trist i descoratjador. Vull dir que... potser obtindrem la independència, però després hi haurà molta feina a fer.