En la negociació dels pressupostos del 2012, CIU parla amb els diferents partits polítics per sondejar qui li facilitarà el camí del pressupost de l'any vinent. Si fins ara ha anat de bracet del PP, ara sembla que PSC i ERC estan gelosos i voldrien fer parella amb CIU. Els dos partits ja han dit que amb el PP no se'n van al llit.
El PP ha assegurat la governabilitat de CIU i reclama una compensació. Aquesta podria passar per entrar al govern, amb algun càrrec de conseller. CIU, però no hi té massa interès, i fins ara ha anat marejant la perdiu, amb un discurs i actitud ambigua que li permetés tenir el PP al seu costat, sense donar-li el que ara li reclama.
ERC que encara no sap on balla, li agradaria que CIU es fixés amb ells i trobessin qualsevol excusa per justificar que ara sí que hi poden pactar. El principal problema és el PP, perquè amb ells no hi hauria cap excusa, però CIU no vol enfadar el PP, perquè creu que a la llarga s'haurà de refiar d'ells. L'experiència amb ERC és prou evident.
I el PSC? doncs el PSC una mica del mateix. Ells encara estan més despistats, sense conèixer qui serà el nou secretari general. Dels quatre candidats ningú vol baixar del burro, encara que en aquests moments tot apunta a que Navarro té més probabilitats que els altres, sense oblidar-nos dels poders ocults d'Iceta per aconseguir allò que vol.
El PP condiciona el pacte a què no s'apugin els impostos, i aquí hi ha, al meu entendre, la clau de l'èxit. La situació del nostre país, com bastant a tot arreu, no permet gaires retallades més, i s'ha de començar a mirar els ingressos. Una aplicació d'impostos directes i progressius en funció de la renda, seria un bon remei per eixugar una mica el dèficit. Serà capaç CIU de posar-ho en pràctica? Si no ho ha fet el govern d'esquerres, ho farà un de dretes? Serà aquesta l'excusa de PSC i ERC?
Artur Mas ho va dir molt clarament: si no hi ha possibilitat de governar, s'haurà de convocar eleccions avançades. Hi ha molt terreny a recórrer, però convé no fer passos en fals. Seria bo que els partits polítics pensessin més en el país, que no pas en la seva quota d'electors. Ara cal anar junts per sortir del pou, i aplicar les polítiques més encertades, siguin de dretes o d'esquerres. Un pas en fals no els ho perdonarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada