Podria parlar de la Cerdanya, perquè hi he tret el cap aquesta tarda, o de la manca de neu que va de bracet amb la crisi, sobretot per als que en viuen, o de com ha canviat el trajecte entre Ripoll i Vic. No té res a veure de com s'hi anava abans. Parlaré, però, de la decisió del president Montilla d'anar al Senat, i dels comentaris que ha suscitat.
No és el primer president autonòmic que després d'exercir com a tal, ha anat al Senat que, per a molts, és una institució inútil, cementiri d'elefants. El fet que ho faci un president de Catalunya sembla que no té la mateixa importància, sinó més. Montilla, a judici d'alguns, va fer un gran pas quan va renunciar de ministre per presentar-se a president del nostre país, i ara ha tirat per terra tot el que se li havia valorat.
Podem discutir si un president té dret a continuar en la política quan deixa de ser president, o s'ha d'acontentar en dirigir el despatx al passeig de Gràcia. O fins i tot, si després de presidir la Generalitat ha de tenir un tracte diferenciat. En què se sustenta? Una persona que dedica uns anys a la política i assumeix responsabilitats de govern, queda marcat per a tota la vida? No pot recuperar la seva intimitat i passar a ser una persona normal com les altres?
Si ens hi fixem una mica, tota la nostra vida es mou amb aquests prejudicis. Posem l'exemple de la nostra feina. Un treballador que ha estat cap de secció, amb personal al seu càrrec, pot, amb el temps, passar a ser un simple treballador? Oi que no ho entendríem? Per què? El senyor Zapatero, un cop s'hagi produït el relleu al capdavant del govern espanyol, passarà a ser un simple militant socialista?
És per això que la crítica que rep Montilla és en dos sentits diferents. Per una banda se'l critica perquè passar de president de la Generalitat a senador espanyol, és per alguns un menyspreu al símbol que representa la presidència de la Generalitat. No hi pot haver res més gran, i per tant, per què es rebaixa d'aquesta manera? per què rebaixa la consideració de president de la Generalitat?
La segona crítica ve d'aquells que consideren que la política no és una professió, sinó un servei a la ciutadania, amb data de caducitat. Per aquests, perpetuar-se en la política és negatiu i és vist com una manera de viure a costa dels altres. Montilla, no vol deixar la política i se'n va al Senat, encara que sap que no serveix per a res, ni farà cap favor a ningú.
Sigui per una qüestió o per l'altra, el que és cert és que Montilla ha rebut moltes crítiques, fins i tot de dins el seu partit. No tothom ho veu bé. A mi, si em permeteu, em molesta pels dos motius exposats. A les comunitats religioses (monges i frares) els superiors ho són per un temps, i després passen a ser simples monges o frares. Són un model d'exemple, que valdria la pena seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada