dimecres, 21 de desembre del 2011

Fernández Díaz, la quota catalana a Madrid

Ja s'han fet públics els noms dels ministres de Rajoy. L'actual alcalde de Madrid, la Soraya, en Miguel Arias Cañete, l'Ana Pastor i en José Manuel Soria, eren noms que figuraven a les quinieles per ser nomenats ministres, i per tant no han provocat gaires sorpreses. Estava cantat que Rajoy escolliria un català per allò de la quota, i el nom de Jorge Fernández Díaz havia aparegut, després que no el nomenessin president del Congrés, tal com s'havia especulat. El diputat català és home de la màxima confiança de Rajoy, i no estranya gens que l'hagi premiat amb un ministeri, concretament el d'Interior.
Doncs, ja tenim ministre! i a Madrid, l'Ana Botella aconseguirà la seva alcaldia, un resultat que tothom donava per fet, i que farà un bon tàndem amb Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat. Dues dones de la dreta més descarada, per a una ciutat i comunitat que fa molts anys va abandonar l'esquerra, i que trigarà a tornar-hi, si això acaba passant.
Tenim els noms i algunes de les mesures que es pensen dur a terme, ara caldrà esperar que ens ho acabin d'explicar, per saber de quin mal hem de morir. El ministre d'Economia no el conec, però pels currículums que comencen a córrer, sembla que té molt clar que s'ha de reduir dràsticament la despesa pública i reformar el mercat del treball. M'agradaria pensar que se'n recorda del poder adquisitiu de les persones per poder accelerar l'economia i evitar la recessió. 
Jorge Fernández Díaz assumeix una gran responsabilitat i s'haurà de valorar el fet que, després de molts anys, un ministre d'Interior no s'ha d'afrontar a ETA. Això farà que la seguretat ciutadana, que ha d'assegurar, li resulti menys complicada. Em fixaré amb una altra de les seves competències: l'estrangeria. El discurs que el Partit Popular català ha mantingut els darrers temps s'acosta molt a la xenofòbia, i per això caldrà veure en què es converteix tot plegat. Potser la seva actuació farà perdre volada a PxC, que en alguns municipis han anat de bracet, si més no en campanya.
Siguem respectuosos i dipositem en ells la confiança. El temps ens dirà si calia témer res o no.