Un Parlament de per riure

Siguem seriosos o pleguem. Hi ha partits polítics que s'agafen les institucions, de broma. Això passa quan una cosa no te la creus, no hi tens confiança ni t'hi sents representat. En el meu cas, jo considero que el Tribunal Constitucional és de per riure. Potser seria millor dir, per plorar, però perquè s'entengui la idea, ho deixo així.

El PP i C's es prenen de broma el Parlament català. No tenen cap respecte sobre les decisions que s'hi aproven, i el menystenen, tot buscant qui el desautoritzi. Si el Parlament va decidir que a partir de l'1 de gener de 2012, a Catalunya, no hi hauria més corrides de toros, doncs ja està. T'agradi o no. Ja sé que no és la primera vegada, ni serà la darrera que això passa. El Parlament també va aprovar un Estatut, i de què va servir?

Mentre les institucions siguin considerades paper mullat, fins i tot pels seus membres, no podem aspirar a gaire res. Una altra cosa és quan aquestes institucions o els seus membres tenen actituds discutibles. Per exemple, poden uns jutges, membres d'un Tribunal, amb el seu nomenament caducat, exercir autoritat i dictar sentència? Si la mateixa autoritat està posada en dubte per ella mateixa, resulta més complicat valorar i acatar les seves resolucions. El Parlament català, però, va ser elegit democràticament i està constituït per persones que es varen presentar a les eleccions, en unes llistes confeccionades pels partits polítics, al marge de la seva opinió sobre la necessitat i idoneïtat de la constitució del propi Parlament. Per què dubtem de les seves resolucions? Simplement perquè no ens agrada el resultat?

Ens agradarà o no que a Catalunya es continuï matant toros en forma d'espectacles. Ho considerem una festa autòctona o imposada. Tot això no té res a veure amb l'acord del Parlament de Catalunya que va ser contrari a l'espectacle, i que tots hem d'acatar. O ens ho creiem, o deixem de jugar amb la gent. Si volen entrar al Parlament per fer la guitza, que ho facin, però després han de respectar el resultat de les votacions. Les regles són les regles, i ja està bé de tanta misèria política, que la vida no està per collonades!