No sé per què els catalans fem tanta por als espanyols. Si fossin una mica intel·ligents, ja sabrien com tractar-nos, però després de tants anys encara no n'han après. Perquè avui ja no pensem en la independència. Mireu si ens estimen que l'Acadèmia espanyola de cinema ha escollit la pel·lícula Pa negre, com a representant als Oscars. És a dir, si Hollywood ho vol, una pel·lícula catalana podria optar a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Les nominacions tindran lloc el 24 de gener.
Ja som feliços. Ens fa tanta il·lusió que ja no ens cal res més. No veieu com som fàcils d'acontentar? Si no els costaria gaire, enlloc d'anar-nos sulfurant amb sentències contràries a l'Estatut, a la llengua... Quan en Zapatero venia a Catalunya en campanya, ens prometia tot l'or del món, i nosaltres l'aplaudíem i n'estàvem orgullosos. Després no es complia cap promesa, però quan tornava i ens prometia més, també ens ho crèiem i quedàvem satisfets.
Ara que les hem vistes de tots colors i que podríem començar a plantar cara, ens tornen a obsequiar amb paraules amables. En Rubalcaba ens té enveja perquè som bilingües. I l'Acadèmia de Cinema ens posa el caramel a la boca, amb Pa negre.
No he vist la pel·lícula, però sí que he llegit l'obra de l'Emili Teixidor, i no hi ha dubte que estic content que l'hagin escollit per optar al premi, per la gent que hi ha treballat, que no sempre se li presenta l'oportunitat de travessar fronteres. Tot i així, però, no ens confonguem. Cal continuar treballant per assolir el respecte que com a nació ens mereixem, i la millor manera d'aconseguir-ho és sent seriosos, treballant units i demostrant que sabem fer bé les coses. Amb manifestacions i atzagaiades no anirem enlloc. En tot cas, feta la feina, ens podrem acompanyar de mobilitzacions, però abans cal posar-hi el coll. Tots. Junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada