dissabte, 10 de setembre del 2011

No podem prescindir de ningú

"El país ha de ser capaç de fer que tota la gent que viu a Catalunya es pugui sentir catalana". "Necessitem Catarres que es casin amb Jennifers, ja que aquestes són una part del futur del país". Amb aquestes frases el president Jordi Pujol ha deixat ben clar com entén el nostre país, i jo li dono tota la raó. Hi ha independentistes que diuen estimar-se molt Catalunya, que marquen diferències entre ciutadans, i això els perd, això ens perd a tots.
La idea que jo sempre repeteixo és que m'agradaria poder anar de la mà de la immigrant que no parla català, a reivindicar els nostres drets com a nació catalana. Mentre hi hagi persones que es creguin més catalanes que els altres, la nostra nació no aconseguirà fer cap pas endavant. Jordi Pujol també ha dit "hem de procurar que tothom s'hi pugui sentir com a casa". Amb discursos sectaris no avançarem. Això que sembla tan evident, hi ha independentistes que encara no ho han entès.
De la mateixa manera que és un error la decisió de García Albiol de no celebrar la Diada nacional, també ho és pensar que qui no participa dels actes de la Diada, no és català ni cal comptar amb ell. Hem de ser capaços de treballar perquè tots els que vivim a Catalunya, caminem junts per aconseguir un tracte fiscal adequat, un nivell d'inversions just i un respecte a la nostra idiosincràsia. No per penjar la senyera al balcó serem més catalans. Cal que treballem per a la cohesió social, perquè ningú quedi enrere. D'aquesta manera podrem exigir, com a poble, els drets que ens neguen des de la capital.