El diari ARA es feia ressò de l'aixecada de teló de la campanya 2011-12 de teatre a Catalunya, en una festa que va tenir lloc ahir el vespre als jardins del Teatre Nacional. Les xifres que ens donen és d'un increment del 2% d'espectadors, malgrat la crisi, encara que els beneficis hagin disminuït en un 4%
La Cultura no està exempta de la crisi i també ha de patir retallades, sobretot quan n'hi ha a Sanitat i a Benestar Social. És hora d'enginyar-se-les per intentar captivar els espectadors, amb menys recursos. Animar la ciutadania a anar al teatre, perquè un país amb cultura és un país que avança, i no és moment d'aturar-nos a explicar les nostres penes.
A la mateixa notícia del diari, s'alertava del perill que les gires municipals patissin una restricció important, tenint en compte la situació econòmica dels ajuntaments. Ara, potser s'adonaran del gran sacrifici que durant molts anys han estat fent els ajuntaments per acostar el teatre als seus municipis. Perquè... què entenem per teatre nacional? El teatre que es fa a Barcelona? o el teatre que es fa a Catalunya?
L'empresa FOCUS, que dirigeix Daniel Martínez, ha girat per tot Catalunya moltes de les seves produccions, i ha estat precisament en aquestes gires on ha amortitzat la inversió inicial. Els ajuntaments també han tingut problemes a l'hora de presentar al seu públic, les produccions del Teatre Nacional. Si els ajuntaments estan en crisi, sorgeix la por de què pot passar. Si la gallina dels ous d'or no pon...
Daniel Martínez proposa que les companyies vagin a percentatge de taquilla, una modalitat que no sempre hi estaven a favor, a no ser per a una segona o tercera representació. Estem en crisi i tots ens hem d'arremangar, sobretot si és per a una bona causa, com és la difusió de la cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada