diumenge, 19 de juny del 2011

El nostre gra de sorra


La situació per la qual passa la nostra societat afavoreix la provisionalitat i fragilitat dels projectes i actuacions. Cada vegada hi ha més inestabilitat i el futur esdevé una gran incògnita. No és estrany, doncs, que celebracions com la del número 100 de l’Ametlla d’Arenys, escassegin i mereixi tota la nostra atenció i admiració cap a qui ho ha fet possible.
El dissabte 14 de maig ens vàrem trobar els col·laboradors de la revista, per reconèixer el treball de la Isabel Sarmiento, celebrar el número 100 i animar la nova responsable de l’Ametlla, la Carlota Arnau, perquè emprengui la nova etapa amb la mateixa il·lusió i encert de la Isabel.
Actes com aquest ens ajuden a aturar-nos a pensar en les persones que, sovint d’una manera altruista i gairebé en l’anonimat, fan possible projectes que són referents a la nostra vila, i ens ajuden a sentir-nos membres d’una mateixa col·lectivitat.
Sempre he cregut en la professionalitat i és bo potenciar-la, però no hi ha dubte que una part de nosaltres, de les nostres relacions i actuacions, està en l’òrbita del voluntariat. Una força necessària per complementar els buits que queden, i evitar convertir la nostra societat en un món purament competitiu, on és fàcil l’exclusió social i la manca de color, de vida.
Arenys compta amb persones voluntàries que fan possible trobades com la del diumenge 15 de maig, la diada del malalt, i la feina que no es veu del dia rere dia, fent costat a les persones que necessiten dels altres per poder desenvolupar-se i tenir una mínim de qualitat de vida. Persones que dediquen part del seu temps a Càritas o la Creu Roja, ajudant els més desvalguts. Monitors que cada setmana es troben amb nois i noies per ajudar-los a créixer junts, i a descobrir el món compartint espai i temps, aprenent a conviure.
Presidents i vocals de junta d’entitats culturals, esportives i de lleure, que es treuen hores del seu temps lliure per dur a terme activitats de tot tipus, per fer més agradable la vida i aprendre a compartir. També persones que opten a entrar en política per servir els vilatans, gestionant el bé comú i fent créixer la vila, lluitant contra l’exclusió social, promovent ajudes per als qui ho necessiten i potenciant l’activitat productiva per reduir l’atur.
Sovint, sobretot en política, ens malfiem de la intencionalitat dels altres, i no hi sabem veure la cara amable, l’entrega i dedicació altruista, i col·loquem tothom en el mateix sac. Els polítics corruptes que hem conegut a través de la premsa, poden haver emmascarat la immensa majoria de polítics que són honestos i que han donat el seu temps, renunciant al temps lliure, a la família... per servir els altres.
Segur que a tots ens vénen al cap persones que han dedicat bona part del seu temps en activitats sense ànim de lucre, ja siguin socials o culturals. Persones que durant anys han estat al capdavant d’entitats organitzant activitats que tots n’hem pogut gaudir. Però quan fem memòria, ens deixem regidores, regidors i alcaldes que s’han posat al davant del municipi per aconseguir una vila més neta, més productiva, més cultural, més justa.
La valentia d’aquests voluntaris en posar-se al davant i esdevenir públics, ha fet possible la realitat del nostre Arenys. No es tracta pas de convertir-los en herois, però sí de reconèixer el seu treball, i encara una cosa més important, adonar-nos que probablement tenim un deute a la nostra societat, que ens reclama que li dediquem un temps de la nostra vida, uns coneixements adquirits, unes qualitats innates. Fer-nos sentir més solidaris i generosos, i no limitar la nostra actuació al nostre cercle reduït de familiars i amics, sinó eixamplar-ho cap a la resta de vilatans.
Permeteu-me que recordi uns col·lectius de persones que han optat per la generositat i les ganes de compartir, i que he conegut durant els quatre anys de treball a l’Ajuntament. Penso en les persones de Càritas, Creu Roja, la Pastoral del Malalt, els voluntaris de Serveis Socials, els que ajuden la comunitat de caputxins, la comunitat de Mar i Cel, la gent del Banc del Temps, la comissió de seguiment dels processos participatius, i totes les persones que formen part del moviment associatiu i s’han volgut implicar en la cosa pública, de manera totalment desinteressada.
Aquest mes de juny comença un nou mandat municipal amb cares noves. M’agradaria demanar-los que treballin a fons per tirar endavant el nostre poble i que comptin amb nosaltres. És bo que ens expliquin què volen fer i com ho pensen fer. Que siguin transparents, i no ens amaguin coses. Nosaltres ens comprometem a correspondre’ls i a col·laborar en moments difícils com els actuals, però que sàpiguen que el seu compromís és un compromís per a tot el poble i no ens poden defraudar. Sabem l’esforç que els suposarà, i els en donem gràcies. El futur d’Arenys passa per les seves mans, i nosaltres no ens en desentendrem.

Article publicat aquest mes de juny a l'Ametlla d'Arenys