dilluns, 9 de maig del 2011

Que tanquin Montmeló!

L'alcalde de Reus ha molestat CIU quan ha manifestat que abans de tancar hospitals es tanqués el circuit de carreres de Montmeló. De seguida l'han acusat de demagog. També hagués pogut dir el Teatre Bartrina o el Nacional. Podem viure sense anar al teatre o a les carreres, però no sense hospitals.
Si no hi ha diners per a tot, cal prioritzar i això és complicat perquè no tothom té la mateixa escala de valors. Probablement tots ens decantaríem per un hospital abans que un teatre, però la qüestió està en si hi ha suficients hospitals i ja hi podem col·locar el circuit o el teatre. És fàcil fer demagògia, però aquesta no és patrimoni només de l'oposició, sinó també del govern.
La dificultat de governar rau en les decisions que s'han de prendre. Hi ha qui li costa molt decidir res, i es pot passar quatre anys dubtant, ja sigui perquè té por de guanyar enemics, o perquè no veu les coses prou clares. Aquests no s'haurien de presentar a les eleccions, perquè són uns paràsits per a la societat. N'hi ha d'altres que s'hi pensen ben poc, i no els costa res tirar pel dret sense analitzar les conseqüències. Aquests són un perill per a la població, o el país, i tampoc s'haurien de presentar.
Si no volem que ens titllin de demagogs, haurem d'ensenyar bé les cartes i explicar per què actuem d'aquesta o aquella manera. Això que sembla tan evident, no acostuma a passar. Hi ha qui des de govern es pensa que pot fer i deixar de fer sense mirar ningú. La memòria és efímera quan parlem de decisions assembleàries o participatives. S'opta per prendre actituds dràstiques al marge de l'entorn i les persones afectades.
Aquests dies es parla molt d'eficiència. Tant de bo que els nous polítics siguin capaços d'introduir un treball eficient i de qualitat a l'administració. Seria el millor regal que ens podrien fer. És una assignatura pendent, i a la nostra vila, al nostre ajuntament, ara és possible començar-ho a aplicar. En un mandat en què no es viuran gaires alegries, seria l'ocasió per endegar-ho, jo seré el primer d'aplaudir-ho.