Aquests dies es poden llegir i escoltar molts comentaris sobre l'entrada de la Plataforma per Catalunya a molts consistoris. Personalment ja ho vaig viure fa quatre anys, perquè a la meva ciutat de naixement i joventut la PxC ja va obtenir la segona posició en nombre de vots, i quatre regidors. No cal dir que per a molts és una mala notícia i fins i tot ens sentim avergonyits. Jo potser una mica més perquè el seu líder, l'Anglada, és vigatà.
Dit això cal matisar les paraules i analitzar les valoracions, perquè podem equivocar-nos. Estem en un sistema de democràcia representativa en què, cada quatre anys, podem escollir els polítics que volem per a les nostres institucions. Tothom es pot presentar, sempre i quan acatin la Constitució i l'Ordenament Jurídic, i tots els ciutadans més grans de 18 anys poden votar el partit que els faci patxoca.
PxC ha entrat al joc democràtic, amb un missatge molt clar i reiteratiu, i ha presentat uns candidats a diferents poblacions catalanes. Els ciutadans i ciutadanes han emès el seu vot i n'hem obtingut uns resultats que, en el cas de PxC, són 67 regidors i regidores. Fins aquí res anormal.
Podem discutir la veracitat del missatge, la demagògia o l'engany que pregonen, i podem valorar els efectes que provoca a la nostra societat, però també podem analitzar perquè hi ha gent que els vota. Per què, per exemple, a Mataró han obtingut 3 diputats i en canvi ERC ha perdut els seus dos representants? Per què a Vic han obtingut un nou regidor, arribant a 5, mentre el PSC en perd dos i es queda amb només 2 regidors? i per altra banda, per què a Lleida ciutat PxC només ha obtingut un 2,50% dels vots i per tant no han obtingut representació? És que no hi ha immigració a Lleida? o a Guissona, on només han tingut 37 vots...
No podem carregar totes les culpes als polítics, perquè els que es queden a casa també són corresponsables, però el cert és que alguna cosa s'ha fet malament. Si a Mataró hi ha hagut 4.684 vots per a PxC, és que hi ha 4.684 electors que s'han cregut que la política municipal, autonòmica i estatal va destinada a afavorir els nouvinguts en detriment dels autòctons. No tenim manera de contrarestar aquest missatge? Oi que ho ha sabut fer l'alcalde de Lleida? per què no nosaltres?
No s'hi val a demanar que la gent pengi domassos als balcons demanant que els xenòfobs surtin de l'Ajuntament. El que hem de reclamar és que la política que es faci sigui transparent i el nivell de comunicació millori. Paral·lelament ens haurem d'exigir a nosaltres mateixos, més pedagogia per explicar als amics i veïns quina és la realitat i treure'ls del cap l'engany de PxC. La immigració és una realitat i no ho podem amagar. N'hem de parlar amb claredat i afrontar els problemes que se'n pugui derivar. Si no som capaços de raonar, explicar i convèncer que la immigració no suposa necessàriament criminalitat, que la immigració també aporta beneficis, perquè cotitzen, que la immigració pot conviure a la nostra societat, ja podem anar demanant que surtin del Consistori, que cada vegada n'hi entraran més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada