Arran de les acampades dels indignats, és curiós fixar-se en la reacció dels diferents partits polítics, els mitjans de comunicació i opinadors diversos, sobretot la manera que van evolucionant a mesura que s'allarga l'estada a les diferents places del país. Curiós perquè t'adones que tothom s'apunta al que està més ben vist, el que diu la majoria. No ens agrada defensar el que té les de perdre, sinó que ens apuntem al guanyador.
Si bé és cert que alguns articulistes, com en Salvador Cardús, ja havien qüestionat l'actitud dels indignats, amb el perill de ser considerats retrògrads, no ha estat fins avui que s'hi han llançat amb més èmfasi. Ara, els indignats, ja s'haurien de retirar, perquè corren el risc que tothom, o la immensa majoria, se'ls tiri a sobre, i tot allò que han aconseguit, sobretot sensibilitat, se'ls torni en contra.
Ho veureu sempre. Són molt pocs els que es juguen el prestigi social, apostant pels perdedors. La majoria busca qui té més punts per guanyar, i llavors fa el pas. Encara que es contradigui amb el que va dir fa pocs dies. En política passa molt, i per això és tan important la imatge i les expectatives, a l'hora de decantar el vot. Això explicaria la conducta de molts electors, en ciutats com Lleida, en què el PSC va vendre amb contundència que seria la llista guanyadora, o bé a Badalona, amb el PP. Altres municipis propers, com Mataró, també se li podria aplicar la teoria a CIU, encara que el resultat hagi estat més ajustat.
Rubalcaba ha iniciat el trajecte que l'ha de portar a demostrar i convèncer que la victòria a les generals de 2012 no està tan clara per al PP. En aquests moments ningú es creu que pugui capgirar la balança, però ell és prou tossut com per voler-ho intentar. Les campanyes que ha fet el PSOE d'espantar la gent amb l'anunci de l'arribada de la dreta (la por a la dreta), han consistit en convèncer tothom que la dreta és dolenta i que no es pot votar, però que si no votem el PSOE, la tindrem governant. Una tàctica per evitar que la majoria voti el partit que es presenta com a guanyador, el PP.
Per cert, m'ha cridat l'atenció com Rubalcaba afirmava que té la solució per a les relacions Catalunya-Espanya. Resultarà que després de tanta guerra, tantes picabaralles i demés, hi havia un senyor del PSOE que tenia la vareta màgica. M'agradarà veure per on va. Estarem parlant de federalisme? o d'independència?
A no trigar, els indignats tornaran a casa, i tindran una excusa per recordar i parlar de com varen sacsejar la rutina en què havíem caigut. Fins i tot varen fer creure, als partits polítics, que potser estaven fent alguna cosa malament. Als polítics en exercici, recordar-los allò que fa temps que es repeteix: no viuen la realitat, no escolten prou el clam de la ciutadania, no donen resposta als veritables problemes del país i la seva gent. Haurà servit, l'acampada, per fer canviar el guió dels nostres governants? o simplement els haurà desplaçat uns metres del seu camí, per recuperar-lo més endavant? Perquè crec amb el sistema democràtic, vull pensar que a partir d'ara s'anirà mes en compte de no viure tant als núvols, i trepitjar més els carrers i les places.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada