dijous, 19 de maig del 2011

Indignats

Les acampades a diferents ciutats del país, que s'ha encomanat a altres ciutats europees, han provocat una sacsejada a la rutina diària i ha despistat els polítics que acostumen a estar més preparats per a qualsevol atac partidista que no pas quan es tracta de moviments contra el funcionament del sistema. El llenguatge és atípic i caldrà veure com es paeix.
Els regidors, parlamentaris i diputats estem més acostumats a lluitar contra l'incivisme, i estem més preparats per combatre els sorolls ocasionats pels joves, que no pas fer front i assimilar crítiques contra la situació política i social. Ens és molt fàcil dir que els joves "passen" de la política i no voten, però quan s'ajunten i protesten contra la manera de funcionar la política, ens deixen una mica fora de joc.
Tothom, més o menys, directament o de reüll, observa els joves i es sorprèn que se sàpiguen organitzar, que no es tracta simplement d'una xarlotada, sinó que hi ha una voluntat evident de canviar el món. És aviat per valorar les conseqüències. Pesa massa el confort de bona part de la població, malgrat la crisi. Els joves, però tenen dificultats per trobar feina, i ja no parlem de feina estable. Això és la base del descontentament, agreujat per la simplesa amb què el govern espanyol tracta i ha tractat la crisi econòmica. També les lluites partidistes que només busquen perpetuar-se en el poder.
Diumenge elegirem els nostres representants als municipis. És el nivell més baix de l'administració. El que rep directament l'enuig del poble, però el que menys competències té i menys solucions pot adoptar. Malgrat tot és bo que les persones que opten a governar els municipis, hi entrin amb il·lusió i, si no és demanar massa, amb experiència i coneixement de l'administració pública. Caldrà que treballin per reorganitzar el funcionament dels ajuntaments, i en aquests moments per evitar l'exclusió social de molts vilatans i trobar sortides per als joves. Caldrà també que es posin al costat dels vilatans per reclamar a les administracions supramunicipals, més compromís per trobar solucions a la crisi. Cal una altra manera de fer política, que la podem començar des dels ajuntaments, però ha d'arribar fins a dalt de tot.