divendres, 11 de febrer del 2011

Relleus

Quan hi ha alternança política és habitual que el govern entrant critiqui la manera en què ha trobat la conselleria o la regidoria, segons sigui el cas. És una manera de treure's pressió, però també pot ser real, i això no ha de sorprendre a ningú. A mi hi ha qui no m'ha perdonat mai els comentaris que vaig fer, i no eren amb mala intenció, quan vaig prendre el relleu d'alguna de les regidories. La veritat és que no em vaig trobar amb res que pogués aprofitar. No m'agradaria que passés el mateix el dia que em rellevin.
Avui llegia les declaracions que feia el nou conseller Cleries, queixant-se de la gestió de la seva antecessora. De fet sempre em va sorprendre que la conselleria de Benestar Social fos a mans d'una persona d'ERC. Tampoc hauria de tenir motius si fes servir la memòria i em fixés amb qui tenia la regidoria de Benestar Social en el tripartit arenyenc d'ara fa vuit anys.
Sigui com sigui la conselleria funcionava amb molt bones intencions i una gran teoria, però malauradament la pràctica era desastrosa. No només la llei de dependència, sinó també les ajudes per a famílies amb criatures de 0 a 3 anys, o més petits de 6 i famílies nombroses, ha quedat pendent de pagar. Ara s'han trobat amb tots els endarreriments i la necessitat de reduir els ajuts.
Els ajuntaments depenem molt d'aquesta conselleria per poder fer front a les grans necessitats que hi ha aquests temps de crisi. La por que tenim és que hi hagi retallades també en aquestes matèries, quan es tracta de satisfer necessitats de primer ordre.
No sé quin serà el futur, si el conseller prendrà per excusa com s'ha trobat la conselleria, o bé resoldrà tots els temes pendents i aplicarà un política realista que es pugui dur a terme. Ara, té quatre anys per endavant sense haver de passar per les urnes, no com els regidors i alcaldes que ho tenen al caure. És per això que aquests dies he llegit alguns comentaris i declaracions d'alcaldables que em preocupen, perquè coneixent el pa que hi donen, són pura fal·làcia. Caldrà destriar bé el gra de la palla. No ens deixem enredar per qui no ha fet res que pugui demostrar, encara que se n'ompli la boca.