dilluns, 21 de febrer del 2011

Genocidi a Líbia

Segons es desprèn de les notícies que en aquests moments estan arribant des de Líbia, les forces aèries estan disparant indiscriminadament contra els manifestants, i es compten per centenars els morts provocats pel dictador Gaddafi. Ha calgut aquesta màxima violència perquè els governs de tot el món hagin condemnat l'ús de la violència contra els manifestants i la societat civil.
La hipocresia es fa evident sempre que passen esdeveniments com els actuals de Líbia, i això és el que et genera aquella impotència i ràbia contra el poder corrupte de molts països, i la poca solidaritat de la resta envers els ciutadans oprimits.
He pogut veure les declaracions del fill de Gaddafi, que amb gran prepotència ha amenaçat tothom que pensi diferent a ells. Cada país és diferent i les conseqüències i actituds dels seus dictadors també. Allò que a Tunísia va funcionar amb relativa facilitat, Egipte va oferir més resistència, i ara Líbia està demostrant que 42 anys de dictadura no es mantenen així com així.
Els que vàrem viure anys de franquisme, observem aquests moviments amb una certa sensació de culpabilitat, per haver permès que el dictador morís al llit i no destituït pels quaranta anys de dictadura opressora. És evident que ningú hauria desitjat una situació com la d'aquests dies a Líbia, però et queda aquell regust... precisament aquests dies en què es commemoren els 30 anys d'uns fets que ens podien haver retornat a la dictadura.
Desitjo que la situació a Líbia recuperi la calma, ara sense Gaddafi, i que els seus ciutadans puguin establir un espai democràtic.