dijous, 10 de febrer del 2011

Parlar sense embuts

Aquests dies hi ha polítics que estan parlant de manera clara i directa, sense fer marrades, i això és lloable perquè si d'alguna cosa es pot criticar del món de la política és d'hipocresia, de no dir la veritat ni el que es pensa, tot per guanyar vots, amagant les vergonyes.
El sistema de partits polítics té alguns inconvenients o servituds, una de les quals és l'ànsia que tenen els militants per escalar posicions per poder figurar a les llistes o als llocs de govern del partit. Això fa que no hi hagi una crítica interna per les conseqüències personals que pot comportar. Aquesta manca de sinceritat i transparència és perjudicial per als mateixos partits polítics i en conseqüència les institucions que governen.
Avui m'he fixat en dues persones de partits oposats, que han donat testimoni d'aquesta valentia a l'hora de dir i defensar el que pensen, i ho faig sense entrar a valorar si tenen o no raó. Parlo d'Alícia Sánchez-Camacho, diputada al Parlament de Catalunya i senadora, pel Partit Popular, i de Manuel Mas, ex-alcalde de Mataró i diputat al Congrés de Madrid.
Davant l'atac de diferents polítics del PP i PSOE al tracte diferenciat del president Zapatero a la Generalitat de Catalunya, Sánchez-Camacho ha sortit a desmentir el tracte de favor i en tot cas ha acusat Zapatero d'haver actuat generant confusió. Alícia Sánchez-Camacho ha recordat que totes les comunitats autònomes haurien de poder accedir a aquesta capacitat de refinançament sempre que presentin un pla “rigorós” com el català. En una situació normal la resposta de la dirigent del PP català hauria de passar inadvertida, per la seva lògica, però tal com funciona la lluita entre partits polítics, el més normal és que primi la defensa i respecte als companys de partit.
Una altra proclama que se n'ha fet ressò el diari ARA és l'escrit que Manuel Mas fa al seu blog, demanant o gairebé exigint la dimissió de tots els dirigents del PSC, davant l'evidència del fracàs de la cúpula del partit a qui, fins ara, tota la militància ha respectat i votat favorablement. Segons Mas, no n'hi ha prou que el president Montilla hagi manifestat la seva retirada de tota responsabilitat dins el partit, sinó que amb ell haurien de desfilar tots els altres dirigents, sense que en quedi cap d'ells, deixant la porta oberta perquè hi entrin nous valors.
No sé què pensarà Aguirre de les paraules contundents d'Alícia Sánchez-Camacho, ni el propi president del partit, el senyor Rajoy, però la dirigent catalana ha d'estar satisfeta d'haver donat la nota que calia, en una mostra de lleialtat política. Tampoc conec què passa pel cap de Zaragoza o Iceta, per posar dos noms, després de llegir el blog de Mas, però haurien de comprendre que les paraules de Manuel Mas són a la boca de molts militants i simpatitzants socialistes, que creuen que el socialisme català té futur, però amb uns altres protagonistes.