dijous, 3 de febrer del 2011

Ensenyar les cartes

M'ha cridat l'atenció com Duran i Lleida renyava a SI per les seves amenaces d'anar al Tribunal Constitucional. Segons sembla els dirigents independentistes qüestionen tot el que fa el Parlament català, i es defensen amb l'amenaça del Constitucional, quan en declaracions anteriors el catalogaven d'espanyolista i que no hi tenien cap interès ni respecte.
Això il·lustraria un dels problemes de molts polítics d'avui, que els perd la incoherència. És tant l'afany de protagonisme i les ànsies de poder, que els resulta molt difícil mantenir la coherència, en el temps, en la seves actuacions. Coherència entre el que prediques i la teva manera d'actuar.
Semblaria que un partit que només té un objectiu i que ho supedita tot a aconseguir-lo, no els hauria de resultar difícil ser coherents. Un partit polític sense responsabilitat de govern ho té més fàcil. Quan es governa s'experimenta tot tipus de pressions que poden portar a actuar d'una manera diferent del que caldria esperar.
De totes maneres no és aquest l'únic valor a mantenir, sinó que n'hi ha d'altres, i jo dono molta importància a la transparència. Un concepte molt fàcil d'entendre i no tant de practicar-lo. Ensenyar les cartes és la millor manera d'obtenir credibilitat, però també és la manera d'afeblir-te i per això costa tant que els partits polítics s'hi avinguin. Malgrat tot, la manca de transparència és una crítica molt sovintejada pels grups de l'oposició, i en canvi moltes vegades no s'agraeixen prou bé els esforços per obrir portes i finestres.
M'agradaria pensar que és possible governar sense tenir por d'ensenyar la realitat a cada moment. Que tothom ho pot veure de la mateixa manera i no hi ha de posar traves. L'experiència m'ha ensenyat que encara no estem preparats per actuar sense necessitat d'amagar coses. És probablement la inseguretat en nosaltres mateixos, el dubte sobre l'honradesa de la nostra actuació, la por a dir la veritat del que està succeint. Altres vegades serà per orgull i creure's més important que els altres, i en algunes ocasions el menyspreu a la ciutadania en pensar que no els cal saber la veritat.
Si som coherents i a més transparents, fins i tot les nostres limitacions poden ser perdonades. Actuar amb nocturnitat i traïdoria no ens pot portar a cap lloc.