dissabte, 5 de febrer del 2011

De capelletes

Abans que res vull donar el meu condol a la família i amics d'Eduardo Zárate. Per a mi era l'exemple a seguir com a regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. El seu pas per l'Ajuntament va ser notable, aconseguint la participació coordinada de totes les persones i entitats vinculades a Serveis Socials. Era una persona intel·ligent, amable i molt agradable de parlar-hi. La seva mort deixa un buit a la vila, i una mica orfes a tots plegats.
Avui al vespre aniré a veure l'obra de teatre que ens ha preparat en Jordi Pons. Sortosament han prorrogat les representacions i no m'hauré quedat sense veure-la. La crítica que m'ha arribat és molt bona, i espero gaudir de l'obra, com sempre m'ha passat sota la direcció d'en Jordi (exceptuant una vegada a Vic que m'ho vaig passar molt malament, però ara no ve al cas).
Els vigatans sempre hem estat criticats arran de Laura a la ciutat dels sants. Quan dèiem que érem de Vic, se'ls representava la imatge de la Laura patint per la manera de ser dels vigatans, i com a més lleu se'ns titllava de tancats, de ciutat de capelletes...
Quan vaig arribar a Arenys de Mar, l'any 1980, vaig anar coneixent la vila i els seus pobladors, i em vaig adonar que les persones i les ciutats no som tan diferents. Vaig poder comprovar que la història d'Arenys estava farcida de bisbes, amb un gran nombre de convents i amb la població dividida en grupets, els de dalt i els de baix, els de tal cor i els de tal altre... Jo els ho assenyalava i els comentava que la fama ens la portàvem els de Vic, però Arenys no quedava enrere.
Amb els anys se m'ha reconegut que tot i que l'entrada a Vic no és fàcil, quan ho aconsegueixes reps molt de caliu i estima, i pots confiar-hi cegament. Això és bo. No cal dir que la capacitat d'integrar-te en un nou entorn, depèn de tu mateix, i no pots carregar el mort sempre als altres. A Arenys m'hi sento com a casa encara que hi hagi qui vulgui recordar, mig en broma, allò dels ATV, un valor que encara m'han de demostrar.