dimecres, 15 de setembre del 2010

L'edat de jubilació

El Parlament francès acaba d'aprovar l'endarreriment en dos anys de l'edat de jubilació. França passarà dels 60 als 62 anys gràcies als vots favorables del partit conservador del president Sarkozy. A casa nostra ja fa temps que corre el rumor que també s'endarrerirà, encara que el nostre punt de partida són els 65 anys, és a dir, cinc anys més tard que els francesos.
Aquestes decisions no es prenen perquè sí, sinó que es basen en la intranquil·litat que suposa garantir les pensions per a més endavant. El tema és, però, que la decisió és massa fàcil i jo diria injusta per a molta gent. Si el motiu són les pensions, probablement seria més just allargar en funció del nombre d'anys cotitzats que no pas per l'edat del treballador. No és el mateix haver començat a treballar als 18 anys que haver-ho fet als 30. Quan arribin als 65 anys, el primer haurà cotitzat durant 47 anys mentre que el segon ho haurà fet 35 anys. 
Aquests 12 anys de diferència cotitzant són significatius i podrien ser la referència a l'hora de modificar l'edat de jubilació. A l'hora de posposar l'edat de jubilació, resulta molt més injust per a la persona que ha cotitzat més anys, per la qual cosa trobaria més correcte que no s'allargués a tothom de la mateixa manera, sinó en funció del nombre d'anys cotitzats. En definitiva estem dient que el motiu és assegurar les pensions, doncs que es tingui en compte les quantitats aportades per a cada persona.
Veurem si la decisió presa a França, que ara ha de passar pel Senat, tindrà efectes al nostre país, i el president Zapatero planteja una excusa més per justificar la vaga general del dia 29 de setembre. Les persones que ja comencem a tenir una edat, tenim el costum de practicar el compte enrere. Ara, si ens allarguen el temps de la jubilació, patirem l'efecte d'una galleda d'aigua freda i haurem d'endarrerir l'inici dels nostres projectes per a la jubilació.