dimarts, 28 de setembre del 2010

Discurs polític IV

El panorama polític pot canviar d'aquí al dia de les eleccions al Parlament de Catalunya, però de moment tot fa pensar que els defensors de la independència de Catalunya no aniran de bracet, sinó que competiran a veure qui queda més ben situat.
Les persones que m'heu seguit els escrits sabreu que m'he cansat de dir i repetir que els catalans tenim el defecte de no sumar mai, sinó d'anar cadascú pel nostre compte, desaprofitant els avantatges d'anar plegats. En el cas dels defensors de la independència ens trobem amb el mateix i, si bé en tot el procés de les consultes sobiranistes semblava que hi havia una sinergia i ganes d'anar junts, quan ha estat l'hora de preparar les eleccions autonòmiques, han sorgit els individualismes i ganes de figurar i estar a dalt. Massa galls per a un mateix galliner.
Carretero ja va sortir d'ERC i semblava que havia de congregar tots els seus desencisats, els que volien anar més de pressa a obtenir la independència. En aquesta línia varen aparèixer persones de dins, però també gent de fora per constituir un grup reivindicatiu de la independència, amb uns aires que semblava que s'ho havien de menjar tot. Es varen trobar amb un Laporta ambiciós, a qui tothom volia perquè figurés al seu cartell, i Carretero va fer el primer pas, convençut que era l'ocasió per treure vots dels seus ex.
L'ambició de Laporta era i és massa gran, com per compartir plat de segones menges i per això va decidir crear el seu propi grup, descartant anar junts amb Reagrupament. L'artífex de les consultes sobiranistes també va calcular malament el tret, i li haurà sortit per la culata, si no canvien les coses. No és el mateix ser l'únic grup revolucionari de l'estrat polític de sempre, que haver-ho de compartir amb uns altres.
A Carretero no se li pot negar tenacitat, ni a la seva gestió transparència, però el seu discurs es barreja amb el discurs de Laporta i aquest té l'avantatge del carisma i fama aconseguida durant la presidència del Barça. L'únic punt a favor d'una persona sense experiència ni programa polític.
Carretero, si finalment es presenta, haurà d'esperar més de la racionalitat dels votants que no pas de la seva capacitat d'atracció. Carretero té experiència de govern i, si vol, la pot utilitzar en benefici dels resultats.