Ahir ens assabentàvem de la mort de l'escriptor i premi Nobel portuguès José Saramago, un escriptor que qui menys qui més li ha llegit alguna novel·la. Una persona amb carisma que ha estat ben considerat i les seves idees han traspassat fronteres.
Quan hi ha aquestes defuncions tots ens posem una mica tristos com si aquestes persones no haguessin de morir mai. No són persones que deixaràs de veure al mercat o a la cantonada del carrer o a la plaça, però sí que recordaràs llegint alguna obra seva o parlant-ne amb companys, o simplement repassant la història literària europea. S'entén que el país, en aquest cas Portugal, plori la seva mort i ho manifesti públicament. Avui que sembla que costa més trobar referents a tots els àmbits, la seva desaparició esdevé més traumàtica.
Sense haver llegit gaires obres seves, sí que em va ajudar a entendre Portugal, la ciutat de Lisboa, la seva gent i la seva manera de ser. Portugal ha estat el meu gran desconegut. Haig de confessar que pensava en el Portugal que es va independitzar d'Espanya i l'envejava. Ja sé que fa una mica de riure, encara que no sé si aquest pensament ha estat present en molts independentistes. Pujol, a l'entrevista que varen passar per TV3 aquesta setmana, va dir que Portugal, estratègicament va interessar a anglesos, francesos i holandesos, cosa que no passava amb Catalunya. Això explicaria el diferent resultat d'una i altra nació.
I demà Mataró, a més d'altres poblacions, celebrarà la consulta popular sobre el dret a decidir. Segons m'han comentat persones implicades amb la moguda, Mataró ja hauria recollit un vint per cent del cens, des que va obrir el període de votacions, que ha comptat amb diferents caps de setmana. Veurem si el resultat despunta respecte dels darrers resultats que més aviat han estat minsos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada