diumenge, 6 de juny del 2010

El bé públic

Aquesta tarda llegia el dominical de La Vanguardia on hi ha una entrevista a l’escriptora nord-americana Donna Leon, i m’ha semblat interessant alguna de les seves respostes. Donna Leon es mostra molt crítica vers els italians i fins i tot li pregunten com és que viu a Itàlia, a Venècia concretament.
Titlla Itàlia de decadent i sotmès mediàticament al caprici del seu primer ministre Berlusconi, parla de xenofòbia i comenta moments violents de la seva estada a Aràbia, i s’estranya del poc valor que donen a Itàlia del que és públic. Afegeix que en aquesta poca estima resideix l’èxit de Berlusconi que prioritza els interessos privats als de la comunitat. En aquest punt esmenta Ronald Reagan i diu que en la seva segona campanya electoral preguntava individualment si estaven millor que abans, no ho demanava col·lectivament.
Els comentaris de l’escriptora m’han fet reflexionar i m’han ajudat a fer més creïble i desitjable l’esforç per dedicar part del meu temps a la col·lectivitat. La vida m’ha somrigut suficientment com per viure una vida relaxada i còmodament feliç. Què m’ha fet posar-me en política i guanyar-me enemics?
La importància que dono a viure en comunitat fa que m’obligui a col·laborar a fer més fàcil aquesta convivència, a no oblidar-me dels meus veïns ni convilatans, a posar el meu gra de sorra per fer avançar la societat que m’ha tocat viure.
Aquest compromís que m’autoimposo fa que treballi pel bé públic, encara que algú hi pugui veure interessos estranys. És la continuada malfiança la que converteix en un pou de dubtes tot allò que és col·lectiu i comú. Els errors d’uns pocs han ajudat a conrear la desconfiança i aplicar-la a tota persona que es posa a treballar per a la comunitat.
És bo fer un parèntesi i valorar la iniciativa pública, donar-li un marge de confiança, perquè és l’única manera d’avançar i créixer. L’individualisme no porta enlloc. Només dóna satisfaccions temporals, distingeix les persones, però no les fa més felices. Crec en la societat i li diposito tota la meva confiança.