La frase que a més d'un ha cridat l'atenció ha estat la pronunciada pel líder convergent Felip Puig, arran de les declaracions del dirigent d'ERC, Joan Puigcercós. Perquè tots els partits polítics tenen els seus tics, que algú en dirà estratègies, i en el cas d'ERC seria l'equidistància. Sigui perquè no són ni carn ni peix, o bé perquè desitgen el poder acompanyats de qui faci falta, és cert que quan s'acosten eleccions treuen el principi de l'equidistància que és una manera de nedar i guardar la roba.
És cert que els partits petits només tenen la possibilitat de fer decantar la balança. Això vol dir que ERC té la intenció de ser sempre petit? Ara, que tot fa pensar que hi haurà nous partits petits, s'acontentaran en continuar essent petits? potser més petits?
En un moment que tot apunta a una revifalla de CIU, i una ensopegada del PSC, resulta raonable que Puigcercós tiri els trastos a Mas, amb l'esperança que aquest no obtingui la majoria absoluta, i a l'expectativa de quin paper jugarà Carretero, d'ideologia molt més propera a la dreta convergent. El que no queda tan clar és el paper que jugaran els seus electors, els que no varen veure bé el pacte de l'entesa, els que veuen més clar el discurs de Reagrupament, els que no veurien bé un pacte amb CIU...
Després de l'experiència de dos tripartits, no és estrany que els dirigents de CIU tinguin dubtes sobre les veritables intencions d'ERC, i a l'espera de conèixer quin és el resultat aconseguit, no es voldran comprometre a cap pacte, no fos cas que no els calgués.
En un sistema democràtic representatiu, els partits polítics es mouen al so de la confiança obtinguda pels electors, i el pacte, quan no hi ha majoria absoluta, és la via necessària per aconseguir un mínim d'estabilitat. Cada partit mourà els fils que més li convinguin, però ningú ens privarà d'especular sobre els seus moviments, ni de criticar-los quan creguem que no actuen èticament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada