La reunió d'aquesta tarda pot haver estat la definitiva abans de tancar una feina de més de dos anys. No n'estic del tot segur, perquè sempre hi ha aquell detall que surt a darrera hora, però considero que anat prou bé, i que les dues parts negociadores n'hem sortit satisfets.
Han estat tres les reunions d'avui, dues de les quals formen part de processos llargs en què cal seguir pacientment sense voler resoldre-ho amb quatre dies, encara que les ganes hi són, però conscients que no es fa cap pas en fals, amb avenços irreversibles que beneficien a tots.
I al vespre quan he arribat a casa he volgut seguir les notícies referents al pacte o pactes contra la crisi. Es tracta d'unir esforços per facilitar la remuntada, però el problema és que els partits polítics estan massa acostumats a treballar per a la galeria, i això vol dir no avançar i desanimar qui espera solucions per sortir del pou.
Permeteu-me que titlli de demagògica i populista la proposta de CIU de reduir a 30 dies el marge perquè l'administració pagui les factures als seus proveïdors. Sembla estrany que un partit amb experiència de govern pugui llançar aquestes propostes, a no ser que la seva intenció sigui simplement quedar bé davant la ciutadania, sabedors, a més, de la impossibilitat d'aconseguir l'objectiu.
La tramitació administrativa és lenta, no pas per la millor o pitjor eficiència dels funcionaris, sinó perquè ha de seguir un protocol que permeti ser fiscalitzada i evitar un mal ús del diner públic. És cert que la velocitat del diner pot ajudar a reactivar l'economia, però forçar la màquina quan se sap que no serà possible, l'únic que aconsegueix és avivar la sensació de fracàs. Continuo pensant que evitar l'increment en dos punts de l'IVA seria millor remei. Una proposta que també fa CIU, però que el govern espanyol no comparteix. No tirem encara la tovallola.
Han estat tres les reunions d'avui, dues de les quals formen part de processos llargs en què cal seguir pacientment sense voler resoldre-ho amb quatre dies, encara que les ganes hi són, però conscients que no es fa cap pas en fals, amb avenços irreversibles que beneficien a tots.
I al vespre quan he arribat a casa he volgut seguir les notícies referents al pacte o pactes contra la crisi. Es tracta d'unir esforços per facilitar la remuntada, però el problema és que els partits polítics estan massa acostumats a treballar per a la galeria, i això vol dir no avançar i desanimar qui espera solucions per sortir del pou.
Permeteu-me que titlli de demagògica i populista la proposta de CIU de reduir a 30 dies el marge perquè l'administració pagui les factures als seus proveïdors. Sembla estrany que un partit amb experiència de govern pugui llançar aquestes propostes, a no ser que la seva intenció sigui simplement quedar bé davant la ciutadania, sabedors, a més, de la impossibilitat d'aconseguir l'objectiu.
La tramitació administrativa és lenta, no pas per la millor o pitjor eficiència dels funcionaris, sinó perquè ha de seguir un protocol que permeti ser fiscalitzada i evitar un mal ús del diner públic. És cert que la velocitat del diner pot ajudar a reactivar l'economia, però forçar la màquina quan se sap que no serà possible, l'únic que aconsegueix és avivar la sensació de fracàs. Continuo pensant que evitar l'increment en dos punts de l'IVA seria millor remei. Una proposta que també fa CIU, però que el govern espanyol no comparteix. No tirem encara la tovallola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada